TW

Estic convençudíssim que la gent està molt interessada per la política, tal vegada com no ho ha estat mai. El problema en tot cas és saber la raó per la qual la inquietud existent de la societat és queda en un no-res, en una actitud passiva. Ben segur, la resposta no pot ser simplista sinó que ha d'atendre a molts factors. Ara bé, sense cap mena de dubte, un dels principals motius per explicar la desafecció del poble per la participació activa en la política és el fall que es dona en les institucions democràtiques quan, per motius d'un funcionament intern dominat pel partidisme i el curt termini legislatiu, a quatre anys vista a molt estirar, no donen resposta als grans problemes. El sistema està en crisi perquè ni les institucions democràtiques emmirallen a una gran part de la ciutadania (és significatiu el crit del 15-M: «no ens representen») ni la maquinària funcionarial s'ajusta a les necessitats que reclama la ciutadania. Sense por convindria posar al dia el rellotge del sistema representatiu i la funció pública als nous temps.

Aquesta reflexió ve amb motiu de les respostes del Govern de Madrid a les preguntes sobre la central tèrmica de Maó que va fer en el Senat la senadora del PP per Menorca Juana Pons Vila. Respostes que són fum de formatjades i que poden quedar en fum d'espelmes. Pel Ministeri d'Energia la reconversió de la central maonesa no està en els seus plans. El Govern de M. Rajoy defensa les energies renovables i les interconnexions elèctriques entre les tres illes per la qual cosa la generació tèrmica convencional, l'existent avui a l'Illa, només és contemplada en moments puntuals. Així, Madrid s'oposa a les idees del Govern balear que, pensant en les urgències i el dia a dia dels illencs i menorquins, voldria la reconversió de les instal·lacions de Maó.

Noticias relacionadas

LES RESPOSTES ministerials estan plenes de sentit comú. Defensen quelcom que és irrebatible, que ningú discutirà, com és que les energies renovables són el futur i que a les illes estan avalades per la seva singularitat geogràfica i riquesa. Tot beníssim, la mar de polit. El drama és que tot queda en un tòpic, en declaracions de bones intencions. Madrid no concreta, no posa dates al calendari ni detalla els doblers de les inversions per portar el vaixell a port. És el de sempre. El sol, els vents i les corrents marines, sí estan al nostre abast, han caigut del cel, però el que no cau del cel és el sistema per aprofitar-los el qual requereix en primer lloc d'estudis fets per tècnics arromangats i en segon lloc de fortes inversions. El Ministeri fa promeses, però no aporta ni una dada ni de quan ni de com per poder-ne parlar seriosament i sense que sembli que és una nova enganyifa.

EL LÒGIC seria que tenint en consideració el territori de Menorca, cada pam de l'Illa, i els recursos naturals existents, així com també totes les normatives urbanístiques i mediambientals i les inquietuds dels consistoris menorquins, de la gent de l'Illa (a no ser que des del Ministeri vulguin pintar un mapa de renovables de Menorca de qualsevol manera, amb el risc de posar un molí de vent damunt la Naveta d'es Tudons, cosa que amb els antecedents que tenim seria ben possible), els experts elaboressin una proposta considerant els costos i els beneficis de les opcions d'energies netes. Amb aquestes dades a la mà, es podria parlar llavors d'inversions públiques i privades.

Tenint en consideració com han anat i van les coses, és obvi que la reconversió energètica ens agafa tard i mal preparats. Hem estat massa temps dormint. El Ministeri, per no repetir disbarats com el de la dessaladora de Ciutadella, n'hauria de ser conscient. Implantar les energies renovables a Menorca és un gran repte, però pel mateix lloable projecte i per no desacreditar més les institucions democràtiques i els funcionaris madrilenys del que ja estan, valdria la pena que les coses es prenguessin amb una mica més seriositat. La cosa no va d'espelmes.