Vergonya!

Quan jo vaig estudiar, la carreres universitàries encara es deien llicenciatures i les assignatures abastaven tot un curs escolar. Els tres primers anys de carrera eren més generalistes i els dos darrers més especialitzats. Per descomptat, sempre hi ha buits de coneixement a cobrir (ja ho va dir el savi Sòcrates, «nomes sé que no sé res»), però la maduració i trajectòria d'aprenentatge que les assignatures anuals et donaven, junt amb els cinc anys de carrera, no és comparable a l'actual organigrama univesitari del nostre país (graus de 4 anys i assignatures quadrimestrals). És més, els màsters en especialització, que al seu moment van generar molta polèmica per l'encariment que representa quant a la formació necessària i competitiva per exercir una professió, són, hores d'ara, una realitat que s'ha instal.lat entre els estudiants universitaris.

Noticias relacionadas

No sé on acabarem…

Más noticias relacionadas

L'altre dia llegia per facebook un post que cridava l'antenció sobre aquest tema. Deia, «quan els fills dels pobres vam poder accedir als estudis universitaris, llavors els rics es van inventar els màsters per refregar-nos que qui arriba més enfora és perquè s'ho ha treballat més...».

Aquests dies encara hem assistit a una doble perversió del sistema: algunes no només paguen el màster sinó que van mes enllà i ni tan sols fan l'esforç d'estudi i feina que l'hauria d'acompanyar. Una situació que és un veritable insult per a milers d'estudiants, molts d'ells amb dificultats de temps i doblers per culminar els seus estudis. I encara resulta que alguns partits, amb la seva permeabilitat al germen de la corrupció en vena, estalonen i no condemnen actuacions d'aquesta índole. On arribarem? Vergonya!