Joan Pons Alzina23/03/18 20:55
TW

Quan en temps dels jans, el governador britànic Richard Kane va veure l'interès de construir una cisterna comunal as Mercadal, va plantejar la qüestió al Consell General de Menorca, llavors participat per membres dels consistoris existents, de Ciutadella, Maó, Alaior i es Mercadal (recordem que el 1732 els actuals municipis de Ferreries, es Castell, Sant Lluís i es Migjorn encara no s'havien independitzat) de tal manera que els nostres avantpassats no podien dir que no. Va posar damunt la taula que, si els menorquins capitanejaven la construcció de l'obra, ell en pagaria una bona part. És a dir, va tenir prou seny, va veure clar que, ja que seria el poble de Menorca el primer que se n'havia de beneficiar, eren els menorquins els qui s'hi havien d'implicar, tant en la direcció com també en el seu finançament. Va donar per descomptat que, a més a més, coneixedors dels materials de construcció de l'Illa, roques, arenes i calç, i tècniques constructives avalades per anys d'experiència, els illencs serien els qui millor farien la feina. I així va ser, després de moltes vicissituds i problemes, es va fer l'aljub comptant només amb els mestres de cases i la mà d'obra menorquina, molta mercadelenca, i la generositat republicana de molts representants polítics dels municipis, perquè hi van contribuir sense cobrar per les gestions i desplaçaments que van fer. Els prop de tres-cents anys d'història de la cisterna sense necessitat d'adobs de consideració, fins l'enderrossall que ha patit aquesta setmana, però que tindrà adob, avalen la perícia dels qui la van construir.

Aquest episodi de la nostra història hauria de ser ensenyat als polítics i tècnics de l'Estat espanyol quan es posen a repartir doblers i a projectar sense criteri des de les cadires de Madrid. He trobat lamentable que la demarcació de Costes, organisme no menorquí, sense, primer, demanar quines són les nostres necessitats i prioritats, i, en segon lloc, sense haver estudiat les normatives de protecció ambiental existents, hagi tirat pel dret fent passarel·les i rampes a les platges, afectant sistemes dunars i el paisatge. M'ha amargat veure que l'Estat hagi enterrat els doblers i ens hagi tractat sense gens de consideració i respecte a la llei.

El lamentable d'aquest afer és però que no és un cas únic i circumstancial sinó que forma part d'una cadena, ben llarga. És a dir, s'afegeix a altres que clamen al cel. Com si l'Estat espanyol tingués en el seu ADN fer les coses amb els peus. El primer que em ve al cap ara és la dessaladora construïda en el terme de Ciutadella, que es va fer sobredimensionada, amb capacitat per donar aigua a tota Menorca, quan no en teníem cap necessitat, i a més sense pensar que l'aigua dessalada no vola com les ones de ràdio sinó que necessita passar per canonades per ser distribuïda. ¿En què van pensar els tècnics de Madrid quan es van posar a dissenyar, calcular i informar sobre la dessaladora sense tenir en compte la xarxa d'abastiment de Ciutadella i de Menorca sencera ja que era per tota l'illa que es feia aquesta piràmide faraònica?

Noticias relacionadas
Joan Pons Alzina

Precarietat, caciquisme i desafecció cívica i política

Más noticias relacionadas

Més desgraciat, per la destrossa que haurà representat, és el cas del teatre d'es Born el qual va ser completament esbucat, per deixar-ne només les quatre parets exteriors, i tornat a fer de nou sense que l'arquitecte tingués en consideració una cosa tan bàsica com és que des de les butaques estant has de poder veure l'escenari. Un bunyol.

Sincerament, entristeix i avorreix veure no tant sols el malbaratament dels doblers dels nostres impostos sinó també el cinisme amb el qual es tracta la Constitució, que en el seu article 103.1 disposa que «l'Administració Pública...actua d'acord amb els principis d'eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació».

Ja ho sabem, per segones quines coses i geografies, la carta magna és la llei de Moisés, mentre per altres, pot ser enterrada, com els doblers, en les dunes de la platja de Son Saura.