Darrerament Catalunya, o millor dit, ses malifetes des nacionalisme català ocupen titulars i pàgines senceres a sa premsa regional i nacional. Es procés infinit ha destapat sa caixa des trons, deixant en evidència ses misèries de més de trenta anys d'adoctrinament a ses escoles i d'imposició des pensament únic. Si una cosa positiva n'hem tret de tota aquesta comèdia, a part des ressorgiment d'un patriotisme espanyol a tota sa nació, ha estat conseguir que a Madrid se n'entemin d'una vegada que es càncer des nacionalisme està molt avançat a València i Balears. Sa notícia feia esborronar sa pell: es 100 per cent des centres escolars catalans tenen immersió lingüística obligatòria en català. És a dir, en altres paraules: cap pare català té dret a triar en quina llengua vol s'educació des seus fills.
Després des catalans, emperò, Balears té es sistema educatiu amb major imposició lingüística d'Espanya. Es 83 per cent des centres públics de sa nostra comunitat tenen un sistema educatiu 100 per cent en català. Una imposició del tot esquizofrènica, ja que en es cas de ses nostres illes, sa immersió lingüística no és en balear sinó en es català de Barcelona. A Balears tampoc es respecta es dret des pares a triar en quina llengua volen s'escolarització des seus fills. I per més inri, se mos obliga a estudiar en es dialecte d'una altra comunitat autònoma. ¿No havíem quedat que tot era sa mateixa llengua? ¿Per què ets al·lots han d'estudiar en barceloní estàndar i no en es 'català de Balears'?
Però no mos enganem. No mos feim gens enfora de sa situació liberticida que es viu a s'ensenyança catalana. A s'educació infantil i primària balear s'immersió ocupa es 87,7 per cent des col·legis, tenguent en compte que sa Conselleria des tan democràtic Sr. Martí March ha desterrat sa (inútil i insuficient) casella de lliure elecció de llengua de ses fulles de matriculació escolar que implantà es Govern de José Ramón Bauzá. S'informe des Ministeri d'Educació sobre es models lingüístics de ses comunitats autònomes des curs 2015-2016 diu que un 16 per cent de ses escoles balears —com si fos molt— té en compte s'espanyol a s'horari escolar i opta per una ensenyança bilingüe. ¡Vius a sa trampa!, li diuen educació bilingüe, però no vol dir que existesqui una repart equitatiu entre català i espanyol. Ca! només vol dir que un 16 per cent de col·legis baleàrics dona una àrea o una assignatura —o mitja, en molts de casos— en llengua espanyola a part de sa pròpia assignatura de castellà.
Si mos comparam amb altres comunitats autònomes d'Espanya amb llengua autòctona, veurem com: sa Comunitat Valenciana té es 31 per cent d'immersió i un 61,2 per cent de bilingüisme valencià i castellà. A Galícia, es 100 per cent des centres són bilingües gallec i castellà. ¿Per què a ses nostres illes no podem tenir un sistema educatiu en ses nostres vertaderes dues llengües, balear i castellà?
Es nacionalisme català ha posat es crit en el cel quan es Govern de sa nació ha dit que «estudiarà» sa possibilitat d'incloure una casella de castellà perquè ses famílies catalanes puguin triar si volen s'educació des seus fills en català o en espanyol. Es secessionistes acusen es Govern d'Espanya d'ingerència contra s'autonomia de Catalunya. I jo me deman, ¿a cas s'immersió lingüística no és una ingerència estatal contra s'autonomia de ses famílies? ¿No duu sa Generalitat més de trenta anys negant a ses famílies catalanes —sa majoria, per cert, de llengua castellana— es seu dret a triar sa llengua de s'educació des seus fills?
Deixem-nos de romanços. Deixem-nos de bilingüismes, trilingüismes o quatrilingüismes. S'immersió lingüística és un atemptat pedagògic contra es drets de ses famílies a triar sa llengua i s'educació des seus fills. És un atemptat contra es drets des menors a estudiar en sa seua llengua materna com recomana sa Unesco, sigui es menorquí, es català, s'espanyol o es swahili. I és un atemptat contra sa llibertat educativa de ses persones.
Defensem sa llibertat des pares a triar en quina llengua volen educar es seus fills. En un món cada vegada més divers, tecnològic i globalitzat, fa empegueir que a una nació moderna i de sa Unió Europea com Espanya no es garantesquin es drets bàsics de ses famílies i de ses persones en general. I vaig més enllà. Defensem s'autonomia de cada centre per diferenciar-se des demés, per exemple, amb sa llengua, i que s'establesqui una sana competència escolar. Defensem una educació universal i lliberalisada, sense imposicions estatals de currículum ni de llengua. Defensem que es tutors des menors puguin triar a quina escola volen dur es seus fills. Defensem sa llibertat lingüística i una educació descentralitzada cap a s'autonomia més important de totes: sa persona.
