La historia comença així. El pintor que m'acaba de deixar de color blanc tota la casa (molt bona feina, per cert) em demana si vull la factura en negre o ho fem oficial. Jo li responc que de negre, res de res, que em faci factura i s'ha acabat. Que a mi em paguen amb les factures que presento i que jo pago amb aquests diners. El fuster que vaig cridar per repassar les finestres i les portes que no ajustaven bé, em demana que si ho vull fer en B. Li dic que jo soc de l'A i que em faci una factura si vol cobrar per la feina.
El lampista que ha hagut de revisar la caldera ja m'anava a sortir amb la mateixa cantarella quan m'he anticipat per correu electrònic i li he dit que m'enviï la factura. La resta de professionals que han passat no m'han dit res però aquesta és la foto del que passa avui dia en aquest país, una realitat que m'indigna i que t'arriba a fer qüestionar si el que està anant en sentit contrari a l'autopista ets tu mateix. O hisenda mira cap un altre banda o per les declaracions de renta no veu que hi ha persones on no quadra el patrimoni que es declara amb els ingressos? Al vespre, quan poso les notícies després del biberó i veig als jubilats manifestant-se per la misèria que cobren a les seves pensions, penso en la complicitat del pintor, del fuster i del lampista. El sistema de garanties públiques no s'aguanta per enlloc.
