Carnaval passat, cauen les màscares. Em diran que, de disfressats, n'hi ha que hi van tot l'any. Disfressats de càtars (els «bons homes»), però no ho són perquè una bona persona no faria mal i ells en fan molt i a molta gent. «El gran atemptat diari és la fam», segons el bisbe Casaldàliga, 90 anys, cristià al Mato Grosso (Brasil). Si és així com diu el pare Pere dels posseiros, defensor dels exclosos dels seus drets , quants terroristes infecten el món! I quants panxacontents ni es plantegen que amb les seves actituds (i amb el seu vot!) són cooperadors necessaris amb els més radicals i violents terroristes, que governen les institucions mundials, europees, espanyoles.. Per banal que pugui semblar, arreu impera la violència. Dues terceres parts dels éssers humans malda de sobreviure enmig de l'hostilitat estructural, sorgida de les desigualtats profundes que no paren de créixer.
Cerquem les causes de la injustícia. Sense justícia no hi pot haver pau. Ni pàtries! La barbàrie arrela en el mateix sistema capitalista (Primer Món), que explota, maltracta i colonitza àmplies regions del planeta (Tercer Món) i que tracta amb igual maldat milions de persones que malviuen condemnades a una precarietat extrema (Quart Món). No podem tancar-hi els ulls. L'almoina caritativa no basta.
L'àvia Quaresma tregui disfresses. Disfresses de legals: ells, diuen, són la Ley. Disfressats amb toga de jutges i fiscals, que «afinen» cantant amb el poder i «desafinen» altrament. Disfresses de constitucionalistes defensors de sacralitzats principis, aferrats al metafísic article 2 de la unitat indissoluble d'allò indivisible i caragirats a l'article anterior, el primer, o als drets socials, que es va endur la tramuntana. Perquè, a veure, on queda avui al regne d'Espanya allò de l'Estat Social i de Dret? Disfressats de «normals» els qui, quan els ha convingut, s'han saltat totes les normes. De càndids honestos els qui la merda de la corrupció tapa la boca i, per ser amos dels seus silencis, s'agencien la seva propaganda amb allò «que-realmente-interesa-a-los-españoles»... De què parlaran, doncs, en haver buidat el sac de mentides sobre la pèrfida Catalunya? Perseguidors de delictes d'odi, ells, odiosos inquisidors...
Quan la quaresma els hagi fet caure les màscares, potser un gremi de restauradors agraïts els convidaran a passar un cap de setmana «a cuerpo de rey» a la Manga del Mar Menor. Quin lloc millor per a uns «mangantes»? Faceu penitència! [1]
[1] Penitenciagite era el crit dels dulcinites (religiosos fonamentalistes) quan mataven el clergat ric. Volien viure la pobresa i fer que l'Església la visqués , però d'una manera una mica cruel... Dolcino da Novara (1250-1307) va ser un líder religiós italià, continuador del mil·lenarisme, que predicà la fi del món i va fundar la secta dels Fraticelli Apostolici, que han passat a la història com a una congregació religiosa que exercí de Robin Hood durant els anys finals del segle XIII i primeries del XIV: robaven als rics per donar-ho als pobres.
