Tot i que la salut sempre ens hagi brindat un somriure, a darrers de gener no hi ha res més quotidià que patir l'ona de refredats, grips de tot tipus o angines. Et prens antiinflamatoris, té amb mel i llimona, qualque caramel, i deixes passar el temps encara que l'afonia i el malestar facin patir els qui t'envolten. Uns dies després, decideixes anar al metge.
Comença la missió impossible: La primera visita disponible a la web és al cap de 8 dies. El telèfon de Dalt Sant Joan treu fum. Per fi, responen. M'expliquen que no hi ha cites fins la setmana vinent, que se'n guarden 3 o 4 diàries per urgències i que ja estan donades, però que puc acudir al metge de guàrdia. Hi vaig, i el doctor ha sortit per dues urgències del 061 mentre una desena de persones l'esperen en la sala del centre de salut. M'incomoda aquest servei quan consider que la malaltia no és exigent. Provaré la marató de les cites extres. A l'endemà, abans de les 7,30 no contesten, a partir de 7,31 comuniquen, a les 7,40 tot donat. Tres dies després, amb un mal de coll gairebé insuportable, ho vaig aconseguir.
No vos mogueu, sin marcha, dont move, que és l'espera mitja per a una visita programada en època d'epidèmia de grip. Com un procés víric que requereix paciència. En d'altres comunitats autònomes tripliquen el retard. Vos deman que deixem d'utilitzar la demagògia en el discurs sanitari. Perquè la meva doctora de família, entesa com a tal, és la millor del món.
