Cada 17 de gener, per sa festivitat de Sant Antoni, es menorquins celebram sa incorporació definitiva de Menorca a sa Corona d'Aragó amb s'arribada d'Alfons III i ses tropes aragoneses l'any 1287. Segons sa tradició, ses tropes cristianes havien invocat a Sant Antoni, patró de Menorca, perquè els ajudàs a guanyar sa batalla. ¿Què mos amaga sa historiografia nacionalista? Un fet molt important, que Menorca ja s'havia incorporat a sa Corona aragonesa de sa mà de Jaume I, vertader conquistador de totes ses Balears, qui va fer tributaris an es sarraïns menorquins amb sa firma des Tractat de Capdepera, es 17 de juny de 1231.
S'arribada d'Alfons III a Menorca, prenguent s'illa de forma il·legítima a Jaume II de Mallorca, posà fi a sa dominació àrab de s'Illa que anà des segle IX fins a finals des segle XIII. A efectes reals, sa reconquista de 1287 suposà un canvi de dominadors i d'institucions insulars, no de població, ni de cultura, ni de llengua. Arribava sa religió cristiana per quedar-se i s'islam partiria per sempre més. Sa societat menorquina, emperò, seria una altra història: quedava configurada pes cristians que ja habitaven s'Illa baix domini musulmà, coneguts com mossàrabs, es jueus i una part important de musulmans autòctons que van quedar a s'Illa per seguir fent ses feines rurals i tradicionals. Com un lloc qui canvia de senyor però on sa família pagesa s'hi manté de generació en generació. Atesa sa dificultat d'atreure nous pobladors, es reis d'Aragó i, posteriorment, de Mallorca hagueren d'adoptar una política proteccionista amb es sarraïns menorquins, com han defensat historiadors de sa talla de Guillermo Pons Pons o Maria Lluïsa Serra Belabre.
Sant Antoni és patró de Menorca des de 1643, quan es Consell General va conseguir que el papa Urbà VIII reconfirmàs es sant patró, donant sa màxima solemnitat a n'aquest dia. A partir d'aquí, sa processó amb sa imatge de Sant Antoni i es porquet en es peus sortia fent es mateix recorregut que a dia d'avui, però sense sa companyia de ses murades: de l'església parroquial de Santa Maria de Ciutadella —avui Santa Església Catedral de Menorca—, entrava pel Roser, passava pes carrer de ses Amargures, per Artrutx i, sortint fora de ses murades pes portal d'Artrutx, seguia per sa contramurada fins as Portal de Mahó, on tornava a entrar a sa Ciutadella enmurallada per dirigir-se a s'església de Sant Antoni, avui en dia desapareguda.
Una processó de Sant Antoni que també es celebrava a Mahó, com a Ciutadella, que es va perdre en es segle XIX i on es poble hi participava amb una representació de sa batalla entre moros i cristians.
Sa nostra festa de Sant Antoni ha persistit a través des segles sense massa modificacions, respectant sa tradició i sense ingerències polítiques. La trobam documentada en es segle XVI, encara que es suposa que es seus orígens es deuen remuntar an es segle XIV, poc després de sa reconquista.
L'any 1981, es Ple des Consell Insular de Menorca, induït pes catalanisme insular, cometria una cadufada històrica: instituir sa festa de Sant Antoni, patró de Menorca, com a Diada del poble de Menorca. Una denominació antipàtica, impopular i amb clares intencions polítiques que pretén desterrar —ja ho està fent— es nostro Sant Antoni de tota sa vida.
És hora que es nostros representants polítics des Consell insular es posin ses piles i rectifiquin s'errada de 1981 abans que sigui massa tard. No deixem que sa política faci malbé sa festa de tots es menorquins. Rectifiquem aquesta diada artificial i imposada per un Dia de Menorca de i per tots i totes. Defensem Sant Antoni.
