Vaig néixer l'any de la Rata. Tots els qui vam néixer l'any mil nou-cents-seixanta som rates segons l'horòscop xinès. Va ser un any de traspàs d'escriptors que amb el temps he acabat admirant. Albert Camus va morir en un accident de circulació el dia quatre de gener de l'any mil nou-cents-seixanta. Viatjava en el Facel Vega de Michel Gallimard. Havien sortit de Lourmarin i es dirigien a París. Hi ha set-cents cinquanta-cinc quilòmetres entre aquesta localitat i la capital de França. Als dos homes els acompanyaven Jannine i Anne. I un ca. Un skye terrier de nom Foc. L'únic que va morir va ser Camus. La resta de viatgers van quedar ferits de diversa gravetat. Del ca no se'n va saber mai res. Va desaparèixer. Es va volatilitzar. Entre els mil projectes que sempre tenc embastats hi ha el d'una novel·la sobre l'escriptor francès contada a través d'aquest ca anònim anomenat Feu, Foc en català. Era l'any de la Rata segons l'horòscop xinès quan va esdevenir la doble i tràgica desaparició.
Aquest mateix any també va morir Boris Pasternak. Havia guanyat el premi Nobel de Literatura dos anys abans. No va anar a Suècia a recollir-lo. Els soviètics no li van donar permís. Havia escrit una novel·la meravellosa. «Doctor Jivago». Era una de les úniques novel·les que hi havia a la biblioteca del meu pare que era més amant de la història, de la religió, de l'economia i de l'assaig que de la ficció. Boris Pasternak també va morir l'any de la Rata. L'any mil nou-cents-seixanta. Un trenta de maig. Jo encara no havia nascut. Vaig fer-ho a finals de l'any de la Rata. I ho vaig fer un vint-i-cinc de desembre. Sota el signe de Capricorn. Tots ens pensam que amb el nostre naixement comença el món. Jo també. Amb l'afegitó que el meu deliri encara és més boig. A pesar d'haver nascut l'any de la Rata, sempre he paladejat el paral·lelisme entre la suposada data històrica del naixement de Crist amb la meva. El deliri és descomunal. Un artista incomprès. Un nou messies ignorat. Per aquest motiu m'agrada que l'horòscop xinès em recordi que vaig néixer l'any de la Rata. Que som una rata. Em situa en el meu punt exacte. Ni messies ni coincidències amb excelsos escriptors. Un rosegador miserable. Una rata. Un lladre. Un pispa. Un propagador de malalties. Per sort, no estic tot sol. Quantes persones vam néixer l'any de la rata? Trilions d'éssers humans. A més, cada dotze anys torna a ser l'any de la Rata. Per tant, milions de rosegadors hem poblat la Terra des que existeix l'horòscop xinès. Una plaga. Quina és la nostra música? La del flautista. El flautista fa sonar la seva flauta i el seguim. Ens duu de drets al riu, però el seguim. Encara que ens menarà a la mort, és la nostra música i el seguim. Ha estat composta per a nosaltres. Nedarem, ens enfonsarem els uns als altres amb les potes damunt el llom i els caps perquè som molts i no hi cabem. Els nascuts l'any de la Rata formam part del fenomen que es va anomenar encertadament baby-boom. Nombroses rates. Rates preparades. Rates individualistes. Rates insolidàries. Rates addictes a la droga. Rates embogides. Rates borratxes. Rates supervivents. Rates homicides. Rates de totes les castes. Però no us penseu. La Rata, per a l'horòscop xinès, està associada amb la intel·ligència, l'astúcia, la riquesa, l'empenta, el carisma i l'ordre. I no ho està tant amb la mort, la guerra, les plagues, els desastres i els mons ocults. L'any passat va ser l'any del Gall de Foc i, enguany, hem entrat a l'any del Ca. Vaig néixer durant la missa del Gall. Com que vaig néixer a ca nostra i no a l'hospital i només una casa ens separava, mur per mur, de l'església, ma mare i la comare van sentir les campanades quan vaig venir al món. Van anunciar la meva arribada. Quina arrogància! L'arrogància d'un foll. Forma part del relat. Una vegada, el pintor mallorquí Miquel Barceló, em va dir que els artistes, els creadors, hem de construir la nostra biografia com si fos una novel·la. Ell ho va fer així, em va confessar. Ho continua fent. Miquel Barceló també és capricorn i asseguren que té una connexió oculta amb els cans. Quan tenia quatre o cinc anys, un ca em va mossegar a la boca i em va prendre la bereneta d'una queixalada mentre estava assegut al portal del carrer Sant Bartomeu on havia nascut uns anys abans. Rates, galls, cans. El nostre passat esdevé mític si volem. És el consell que em va donar Miquel Barceló.
A partir d'aquest inici d'any, si ens esforçam, podem ajudar a aconseguir que s'acompleixi el nostre destí. Quin? No ho sé. Primer hem d'explorar el nostre interior per destriar les nostres febleses i les nostres fortaleses. Fet aquest exercici, s'ha de procurar minimitzar les nostre febleses i potenciar les nostres fortaleses. I seguir, com caminants damunt la neu, el camí que aquesta tria ens marcarà. Si fem açò, aquest any del Ca, aquest 2018, serà formidable. Fins i tot per a les Rates. Rata. Mamífer rosegador, de la família dels múrids; principalment es diu dels individus dels gèneres Rattus i Mus, que són animals d'orelles grosses, coa llarga i que presenta un gran nombre d'anells escatosos, esquena grisa més o menys fosca, i ventre blanquinós. Segons Coromines i Spitzer, la paraula «rata» prové del soroll que fan aquests animals en rosegar.
