"Hola som en Joan, i visc sol. Cada dematí em costa aixecar-me, dutxar-me i, fins i tot em costa agafar el cotxe per arribar puntualment a la feina. Però saps què em costa més de tot? Trobar un lloc per aparcar. Per açò vull demanar-te que, per una vegada, no et posis al meu lloc. Respecta els reservats a persones amb mobilitat reduïda. Aquesta infracció no només la pag jo".
Fa uns dies que publicitem la Llei d'Accessibilitat Universal, després de molts anys només prorrogant normatives que ni sancionaven les faltes greus. Amb les entitats, es va conformar un text que garanteix mesures en els espais públics, als edificis i en els mitjans de transport. Per primer cop, es ralla de cultura, de lleure i d'esport, de comunicació, d'una figura assessora... mesures que volen garantir la igualtat d'oportunitats per a les persones amb diversitat funcional.
Hola, som n'Àngels, parella d'una persona amb mobilitat reduïda. Només utilitzem els blaus insuficients per traslladar-nos d'un lloc a l'altre, i mai la resta de familiars. Disposem d'un estacionament fix per mobilitat definitiva, de proximitat al domicili, per arribar i marxar a passejar, o amb caràcter d'urgència. Massa vegades, el trobem ocupat.
Més enllà de campanyes publicitàries, calen accions i –sobretot- partides econòmiques en els pressupostos municipals per convertir els nostres espais en vertaderament accessibles. Avui, no ho són. Un dia o l'altra, tots serem en Joan.
