Els amors assenyats ens permeten veure el bo i el dolent de la relació, pel que avui faré crítica d'allò que m'estim, l'administració pública. Són aquelles coses que succeeixen alienes al projecte polític, que no depenen d'alcaldes i/o regidors i regidores. Rall d'un permís, la devolució de fiança d'obres, licitació, tràmit social, resolució de secretaria o intervenció, qualsevol actuació que s'eternitza i que fa de l'ajuntament un rellotge lent i feixuc. Tot i que la majoria de treballadors s'endinsen en la millora de la gestió, també n'hi ha que marquen d'altres prioritats o que redueixen la marxa.
Un exemple de manteniment. Fa més de 6 anys que la pluja ens regala una piscina davant de casa. La regleta del pas de vianants elevat sempre està taponada i l'aigua de pluja no va a parar a la corresponent canal. L'Associació de Veïns, en l'època de la presidenta Bela Llufriu, n'havia fet repetides denúncies, com també telefonades dels principals afectats a l'OAC i brigada. El darrer hivern, vaig proposar que el llevessin.
Comprenc que hi ha aspectes que dificulten un seguiment constant, o que són de difícil solució, però estic cansada –com el dissabte passat- de viure en alerta groga. Banyet, eixuga, col·loca tovalloles, a més de la porta de llenya que s'ha destrossat pels continuats esquitxos que provoquen els vehicles. I, malgrat tot, el què em fa més mal, és que sigui el meu amant qui em fa sentir com l'amo de Son Carabassa.
