Un vespre tornàvem de sopar i quan ens apropàvem a casa vam observar dos cotxes patrulla. Són moments estranys que et fan bategar el cor més ràpid. La Policia Nacional rallava amb una veïna al portal de ca seva, tenia un nadó en braç, i l'espòs seia uns números més amunt. Vam retirar-nos, tot i que fou inevitable escoltar la conversa per la finestra. Ella deia que marxessin, que només anava begut, que cridava quan tornava tard i que no li faria res. Intuí que els clams havien despertat les sospites d'altres veïns. A mesura que la sentia, se'm repetien tres paraules: patriarcat, racisme i capitalisme, com a eixos de qualsevol dominació. Ella assumia un rol i –a través d'altres comentaris- em feia creure que els maltractaments s'amaguen sota moltes formes d'amor romàntic.
Fets quotidians
Aturar la violència
15/09/17 0:01
También en Opinión
- Giro de 180 grados en la Seguridad Social: El Gobierno da la vuelta a la edad de jubilación este 2025
- Empresas de alquiler turístico estallan contra el Consell de Menorca: «Su campaña es ofensiva»
- Fallece un hombre tras quedar inconsciente en la calle en Maó
- La mejor hamburguesa de Menorca se cocina en Cala Blanca
- El emblemático Bar Peri de Es Migjorn se pone a la venta ante la falta de relevo generacional