Un vespre tornàvem de sopar i quan ens apropàvem a casa vam observar dos cotxes patrulla. Són moments estranys que et fan bategar el cor més ràpid. La Policia Nacional rallava amb una veïna al portal de ca seva, tenia un nadó en braç, i l'espòs seia uns números més amunt. Vam retirar-nos, tot i que fou inevitable escoltar la conversa per la finestra. Ella deia que marxessin, que només anava begut, que cridava quan tornava tard i que no li faria res. Intuí que els clams havien despertat les sospites d'altres veïns. A mesura que la sentia, se'm repetien tres paraules: patriarcat, racisme i capitalisme, com a eixos de qualsevol dominació. Ella assumia un rol i –a través d'altres comentaris- em feia creure que els maltractaments s'amaguen sota moltes formes d'amor romàntic.
Fets quotidians
Aturar la violència
15/09/17 0:01
También en Opinión
- Una inspección privada descubre otra gran roca a punto de caer desde el acantilado del puerto de Maó
- Joan Pons Torres cancela la conferencia ‘En defensa de Mahón’ el día después de su anuncio
- Antonio Gomila, la historia de éxito empresarial que se inició con un préstamo de 25.000 pesetas
- «La gente prefiere vivir a trabajar»
- El agua de Sa Caleta, Santandria y Cala Blanca está contaminada por nitratos y no es apta