Repugnants i vomitius els respectius editorials dels principals diaris espanyols. Relacionar els atemptats de Barcelona amb el Procés és un intent espuri i vergonyós. Pocs arguments deuen quedar quan la darrera i desesperada arma és posar en el mateix sac un moviment pacífic, festiu i local amb un altre de fanàtic, sagnant, destructiu i universal. L'unionisme no només té perduda la batalla del relat internacional sinó que ara ha demostrat tenir perduda la batalla del relat de la dignitat i de l'ètica periodística.
Repugnants i vomitius els articles d'opinió o les piulades d'alguns periodistes (en qualque cas fetes pels propis directors) dels principals diaris espanyols. M'han semblat els sonats dels acudits que es creuen la pròpia ficció basada en les mentides que han construït i que es passegen pels passadissos dels hospitals disfressats de Napoleó tot repetint les frases que el van fer famós. Ja va passar en l'intent del govern del PP i dels seus acòlits informatius de relacionar ETA amb els atemptats gihadistes perpetrats a Madrid el dia 11 de març de 2004. Hi ha periodistes espanyols que confonen l'expulsió violenta i espasmòdica del contingut de l'estómac a través de la boca amb el noble ofici de periodista.
Repugnants i vomitives les piulades catalanofòbiques i els comentaris despectius i cruels a les xarxes socials relacionades amb l'atemptat del 17 A a la Rambla de Barcelona. Actuarà la fiscalia espanyola? O demostrarà una vegada més amb el seu consentiment passiu que els espanyols no som iguals davant la llei? A tots aquells que han insultat els catalans els recordaré un tuit d'èpoques passades, quan encara no existien les piulades, firmat per Federico García Lorca: «La única calle de la tierra que yo desaría que no acabara nunca, rica en sonidos, abundante en brisas, hermosa en encuentros, antigua de sangre, es la Rambla de Barcelona.»
Admirables i memorables la gran quantitat de ciutadans de Barcelona i de visitants que han ajudat els ferits a peu de carrer, que s'han ofert com a traductors per coordinar les evacuacions o que s'han desplaçat als hospitals per a donar sang i cobrir les necessitats de les víctimes hospitalitzades. En homenatge a tots aquests transcriuré una entrada de Facebook en la qual, la poeta Anna Gual, que va ser fa uns dies a Menorca, juntament amb el seu company Jaume Pons Alorda, participant a la darrera edició del festival Illanvers, i que era a la Rambla durant els atemptats: «Estem bé. Hem anat a Barcelona a la tarda al Palau de la Virreina amb el Jaume a veure l'expo de la Paula Rego i ens hem trobat amb l'atemptat. Ha estat horrible. Ens hem confinat al Palau de la Virreina. Primer ens hem amagat al terrat i després hem baixat al pati interior. Ens han tingut retinguts moltes hores perquè estàvem a la zona dels crims. Teníem 2 morts just davant de la porta de la Virreina, una avi que havia sortit volant i una mare que havia mort a l'acte amb els dos fills que s'havien pogut salvar. Hi hem estat de 5 a 11pm fins que ens han deixat sortir un a un amb els braços en alt. La policia temia que hi hagués el terrorista amagat dins del palau. Ha estat molt trist veure-ho tot però alhora la gent ha fet pinya d'una manera mai vista. Hi ha hagut moments d'humor i de plors i molta por i histèria. Com que gairebé tots eren turistes el Jaume ha anat traduint les instruccions de la policia a l'anglès i jo al francès com hem pogut. Acabem d'arribar a casa després que ens deixessin treure el cotxe del pàrquing de Plaça Catalunya passada la una de la matinada».
Admirables i memorables els Mossos d'Esquadra que han obrat amb una professionalitat i una eficàcia policial extraordinària i han evitat amb la seva actuació valenta i decidida un mal encara més mortífer i devastador.
Admirables i memorables els diferents serveis sanitaris que s'han mobilitzat per ajudar i curar els ferits de la tragèdia.
Admirables i memorables els periodistes que han tractat l'atemptat amb respecte i ètica professional sense negligir el seu deure d'informar i de contextualitzar la notícia.
Admirables i memorables les solidaritats internacionals que ens han arribat de tots els indrets del món; fins i tot, com no podia ser d'una altra manera, dels països àrabs.
Admirables i memorables els amics, els professors universitaris i els coneguts estrangers que, desconeixent que érem a Menorca, s'han interessat pel nostre estat creient-se que encara continuàvem a Barcelona.
Els demòcrates no hem de caure en l'error i en la trampa que ens han intentat armar els mitjans de comunicació espanyols. Condemna total als atemptats, suport absolut a les víctimes i solidaritat sencera amb la ciutat de Barcelona.
