Àngels Andreu11/08/17 0:00
TW

Fa uns dies, estudiant el postureo en les festes, vaig recordar una conferencia de l'equip de Kevin Systrom i Mike Krieger, creadors d'Instagram. El seu objectiu, totalment assolit, era que tothom pogués pujar a les xarxes imatges vestides amb una sèrie de filtres i efectes que les fessin més polides i professionals. La cúspide, deia, era exposar la nostra felicitat. L'estiu convida a accentuar la dinàmica, intensifica les mirades de mòbil . Devé esteu tan satisfets com mostreu?

Són tantes les escenes en què les càmeres fan feina, que hi ha instants en que una nombrosa majoria està més pendent d'immortalitzar els moments fugaços: riure, xalar, compartir, estimar... que de viure'ls. Pareix que el que tenim davant dels ulls és un petit miracle que en lloc de conservar-lo íntimament, s'ha de mostrar i compartir en les xarxes socials.

Noticias relacionadas
Àngels Andreu

Atendre i entendre

Más noticias relacionadas

Afirmen que la societat actual valora el goig a l'alça, fretureja unes vides envejables i estimulants, que necessiten ser valorades o etiquetades. Un estudi recent mostra que quan més s'empren les xarxes i els grups, el nivell de satisfacció amb la vida empitjora. Pareix que és més fàcil sentir ansietat en el món de la imatge d'instagram, de la novel·la que composem al facebook o de les pensades que oferim a través de l'altaveu del twitter.

La vida és, precisament, el conjunt de tots aquells grans moments que no puges. En aquest món de les xarxes, que no és el real, no hi ha filtre que l'arregli.