29/06/17 0:00
TW

André Malraux, combatent al costat republicà en la Guerra Civil espanyola i premi Goncourt 1933 amb la novel·la «La condició humana», el 1959 va ser primer titular d'un Ministeri de Cultura a la França presidida pel De Gaulle. En aquest càrrec considerava que una bona política cultural havia d'assegurar l'accés dels ciutadans a les obres del patrimoni i a les creacions de l'art i del pensament. En aquest sentit, es podria dir que tot és cultura i tot és art, des de les obres més excel·lents que podem veure als museus fins a la cuina o l'alta costura. Per cert, el mot costura, llatí consutura, derivat de consuere, 'cosir', ens remet a una de les funcions bàsiques de les necessitats del cos, que és protegir-nos amb vestits del sol i del fred, i «anar a costura» volia dir anar a l'escola de pàrvuls a aprendre allò bàsic elemental («La Mare de Déu, quan era xiqueta, | anava a costura a aprendre de lletra, | amb son coixinet i la cistelleta», diu una nadala tradicional).

Més endavant el concepte de cultura assumiria una altra funció: assegurar el vincle social i servir com a muralla contra la barbàrie. Uns propòsits lloables, que remeten a llibertat i generositat recíproca però que sovint es queden en paraules tan buides com les avellanes que s'han tirat a Ciutadella durant la festa de Sant Joan. (En un fulletó publicat ad hoc es recomanava tirar-les amb amorosia sense fer mal; no debades popularment deim que «tirar fa enamorar»).

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Els vincles socials trobarien així el seu ciment en la creació de consensos i formes d'organització, hàbits, tradicions, llengua, maneres de fer i de ser; tot allò que ens lliga a llocs, coses, esdeveniments i persones i que ens 'dona' pertinença. Hi ha gratuïtat, la relació és de donació, argumenta el filòsof Xavier Antic («Per què ens calen les arrels?»). Però en la lluita social pel coneixement, per mostrar el món tal com és, i contra la barbàrie, la cultura i l'art no són fets per 'reunir' sinó més tost per confrontar aparences i realitats, desmuntar artificis i fer que el món sigui més intel·ligible per a tothom. Quin seria, idò, l'objectiu últim de la cultura? Canviar el món a millor, òbviament.

D'un temps cap aquí domina un pensament presumptament d'esquerres més lligat a la virtut, a la moral, que no a la lluita social. D'aquí que resulti convenient transitar de la indignació a l'acció constructiva.