Parella d'estiu

Els nostres atractius indubtables mouen masses i –qualque vegada- tinc la sensació que ningú pensa prou en la pròpia ciutat i els seus habitants.

Noticias relacionadas

De les il·lusions a les transaccions

Más noticias relacionadas

En Joan, amic ciutadallenc, està una mica trist per la pèrdua d'identitat, perquè ja no hi ha els silencis necessaris que envoltaven els protocols. Es queixa dels qui no saben on són, que només els mou la gresca. Està preocupat perquè sempre que s'arriba a la saturació, esclata qualsevol bombolla. I se'ls obliga a fer plans d'auto protecció, i a comptar amb suport policial extraordinari. Semblen guardians addicionals que els han d'emparar de tot allò que produeix l'excés d'alcohol o d'altres substàncies. Sempre s'agafa el camí més complicat, quan seria molt més senzill que canviéssim de clientela.

Uns vénen i els altres se'n van. Amb l'ona de calor, retencions interminables a la carretera, platges de fotografies dolces que els han bescanviat per un cartell de complet, o en d'altres, sense espai per la tovallola.

I vos enfadareu, perquè dic que conviure amb el turisme és difícil. Però rall només de certs amors, que maten.