El passat quatre de juny va morir a Marràqueix l'escriptor català Juan Goytisolo. Tenia vuitanta-sis anys i va ser enterrat al cementeri civil de Larache, al nord del Marroc. Formava part d'una nissaga d'escriptors integrada, a més de Juan, per José Agustín i Luís. L'any 2014 Juan Goytisolo va ser guardonat amb el prestigiós Premi Cervantes concedit anualment pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esports a proposta de les Acadèmies de Llengua dels països de parla hispana.
Com Albert Camus i Sintes, els Goytisolo eren descendents de menorquins. El pare dels escriptors nomia José María Goytisolo Taltavull. D'on surt aquest Taltavull? Ho podem llegir a la biografia, finalista del XXVII Premi Anagrama d'Assaig, «Los Goytisolo», de Miguel Dalmau i que va ser publicada per la mateixa editorial convocant l'any 1999: «En algún texto Juan Goytisolo hace referencia al chalet morisco edificado por el bisabuelo en el Ensanche barcelonès, y otros miembros de la familia atribuyen tal edificación a su hijo Antonio. Hoy puede afirmarse que ambas versiones son erróneas, según se desprende de la licencia de construcción municipal y del catálogo de edificios valiosos del Quadrat d'Or de la ciudad. Ningún Goytisolo construyó el mítico chalet árabe de la Vía Layetana (…). Sin duda era de su propiedad, però lo había adquirido a los Taltavull, quienes lo construyeron inspirándose lejanamente en el modelo de la Alhambra de Granada (…). Se encontraba ubicado en la Vía Layetana -hoy Pau Claris-, esquina con la calle Mallorca, e imagino que abarcó dos o tres bloques de los actuales, si contamos con el gran jardín (…). Però ¿quiénes eran esos Taltavull, primitivos dueños del chalet? Una familia rica de indianos, de origen menorquín, que poseía grandes negocios en la zona de Santiago de Cuba. Como otros propietarios españoles, los Taltavull estaban liquidando el patrimonio antillano ante el empuje de los mambises, però simultáneamente edificaban propiedades en la metrópoli para asegurarse el futuro. Uno de ellos, José Taltavull, había sido amigo y antiguo socio del bisabuelo Agustín en el comercio colonial, por lo cual deduzco que bien pudo ser él quien le convenciera de las bondades de residir e invertir en Cataluña. Incluso una de sus hijas -Catalina Taltavull Victory- iba a compartir ese futuro con Antonio, el hijo del señor Goytisolo. El abuelo Antonio casó, pues, con la joven Catalina y más tarde compró a su suegro el palacete morisco de Vía Layetana. En cuanto a la abuela paterna de los escritores, éstos coinciden en rodear su figura con un velo de ternura. Juan Habla de esa 'dulce, clara, lejana Catalina Taltavull Victory, cuyo retrato adolescente presagia su melancólica resignación al destino'. (…) Catalina pertenecía a una antigua familia de Mahón, la rama materna era de origen inglés., el clásico matrimonio mixto habitual durante el período de presencia británica en la isla. De hecho, los palacios de una y otra familia se hallaban casi frente por frente en la parte antigua de la capital menorquina. Además poseían una importante finca cerca de Alayor, lo que, unido a las propiedades de Cuba y Cataluña, completaba el caudro de una poderosa saga de indianos».
Com que tenc la sort de viure també en aquest cèntric Quadrat d'Or de la dreta de l'Eixample, he travessat la Diagonal i he anat a cercar el palauet esmentat i que comptava amb un jardí amb «cedros majestuosos y otros árboles muy crecidos, un espacio algo 'bassaniano', donde correteaban en su niñez José María Goytisolo y los otros hermanos a finales del siglo pasado».
He anat a la caça de fantasmes, és clar. Hi ha dos edificis monumentals al carrer Mallorca, a pocs metres d'on hi havia el palauet dels Taltavull. Un, és el Palau Casades. D'estil neoclàssic, és la seu de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona. Va ser construït entre els anys 1883 i 1886 per l'arquitecte Antoni Serra i Pujals. L'altre, és el Palau Ramon Muntaner i és d'estil modernista. La construcció va ser iniciada per l'arquitecte Josep Domènech i Estapà l'any 1889. Va tenir desavinences amb el propietari que el va substituir per Lluís Domènech i Montaner. En l'actualitat és la seu de la Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya.
El xamfrà banda mar del carrer Mallorca i Pau Claris està ocupat per un edifici lleig i negre que rep el nom de Financia. En un principi, em vaig pensar que aquest edifici ocupava el solar de l'enderrocat palauet àrab dels Taltavull. És una impressió errònia. L'Edifici Financia, destinat quasi bé tot a oficines, està construït al solar del Palau Simon, també desaparegut. On era aquest palauet morisc construït pels indians menorquins Taltavull? He estat incapaç d'esbrinar-ho. Mentrestant, els fantasmes que han ocupat aquests palaus s'envolen damunt els edificis de la ciutat i estic segur que visitaran la tomba de Larache on ha estat enterrat Juan Goytisolo, el nét de la dolça àvia Catalina Taltavull. Taltavull és un topònim. Poble del cantó de la Tor de França (Rosselló). Llogaret agregat al municipi de Massoteres (Ribera de Sió). També, com hem vist, és un llinatge existent a Menorca. L'etimologia, probablement, prové d'una frase tal te vull, així et vull, aplicada al castell de Taltavull del Rosselló.
