La robotització de la societat és un fet i tot allò que abans podia semblar-nos ciència ficció, d'aquí dos i no quatre dies, serà una realitat. Avui ho debatran els alumnes de 4rt d'Eso de l'Institut Josep Maria Quadrado en una nova edició del Fòrum d'Educació La Caixa que impulsa «Es Diari» des de fa uns quants anys a través dels centres educatius d'aquesta illa.
Segurament no som conscients de l'impacte que això generarà però la substitució progressiva d'humans per robots és imminent i el debat que s'obre és tant immens, com el canvi que es preveu. La robòtica no és simplement una Thermomix capaç de convertir-nos en un cuiner que no som, la cohabitació de les màquines en societat va molt més enllà. Ho visualitzem molt clarament a la indústria o en aquelles missions perilloses però segur que no tant al món dels serveis, del comerç o fins i tot de l'hosteleria.
Quin valor té la tasca d'una persona d'una cadena d'hamburgueses on el que puc demanar ja està prefixat i la ocupació d'aquell intermediari només fa que repetir en veu alta el que jo encomano? A vegades, no se si alguns ja han estat substituïts per robots i encara no m'he adonat perquè quan entro al supermercat de la cantonada de casa, al bar de més amunt o la botiga d'informàtica del polígon i els demano quelcom, no son capaços de saludar, de somriure, de sorprendre'm, d'oferir-me res de nou, cansats de veure'm dia si, dia també pels seus establiments. A vegades, la frontera entre el que ens pot diferenciar dels robots o les màquines pot estar més invisible del que ens podem pensar.
