Entre el ridícul dels panellets i el suspès a la candidatura talaiòtica, portem uns quants dies d'insomni. D'entrada no vaig veure el programa perquè no el segueixo i tampoc concebo l'entreteniment a base de crits i discussions de bar davant dels fogons, per molta alta gastronomia que em vulguin vendre.
L'espècie humana, però, tenim tendència a fixar-nos més en el coet que no ha petat que no pas amb el conjunt de focs artificials que ens acaben d'oferir i, per això, dubto que els dos milions d'espectadors potencials que s'afirma van connectar amb el programa en algun moment, hagin decidit cancel·lar les seves possibles vacances a Menorca per aquest error de documentació dels guionistes, que hauríem de poder esbrinar a qui es van encomanar quan van seleccionar les receptes, tot s'ha de dir.
Em preocupa molt més saber com es solucionarà l'examen davant la Unesco que no davant els amargos perquè segons les dades de la Conselleria de Cultura, el pressupost talaiòtic es xifrava amb quatre-cents mil euros entre promoció de la candidatura i actuacions arqueològiques tangencials que s'han fet en paral·lel. Es parla d'un error de base en la pròpia concepció de la candidatura que afecta a la base de la justificació que afecten a si es pot parlar de cultura talaiòtica o si els jaciments seleccionats són els idonis. Com si els ingredients amb els que volien preparar el plat no haguessin estat ben triats o que el propi plat no fos representatiu. A aquestes alçades, no sé on l'empasta ha sigut més greu, si al «Masterchef» dels panellets o la candidatura de la Menorca Talaiòtica.
