Els pares ens aconsellaven que per arrencar-te una tireta el millor era fer-ho de cop. Saps que ho has de fer, però no tens l'atreviment. Açò és el que ens passa a molts socis, que envés d'encarar-ho, hem mirat massa temps cap una altra banda i hem aguantat el què no s'hauria de tolerar. Som còmplices d'haver permès massa actituds frívoles, de comportar incoherències entre el discurs polític i el que finalment es duia a la pràctica. La mateixa actuació d'altres partits que també els ha dut a que gran part de la militància s'allunyés de tot allò que representen.
M'arriba un mateix sobre, d'igual franqueig, però amb tres cartes ben diferents. Na Susana, em diu que serà 100% PSOE, en Pedro que «sí és sí», i en Patxi que «amb ell guanyarem tots». El resultat final d'aquesta cursa cap a la secretaria general es sabrà el proper diumenge dia 21, quan els 187.000 militants socialistes votarem qui haurà de liderar el partit els propers anys.
Rallem amb claredat, què cerquem? Deixar de rallar d'imatge i apostar per la identitat. Que hi hagi debat de continguts. Pensem que la situació tensa dels darrers mesos no és bona per a ningú i ens dol, sobretot, per als ciutadans, pel risc que suposa que els valors quedin alentits. Nosaltres preferim la pluralitat a la uniformitat, per tant volem seguir avançant en la democràcia interna. Som davantera de la participació, però ara –per favor- ens conformem amb estirar la tireta. Demà passat, per fi.
