Tot i que Gran Bretanya pugui acabar sortint d'Europa, podem estar segurs que Shakespeare en continuarà formant part perquè la literatura es patrimoni comú de tots els europeus com tampoc es podria entendre la nostra història sense D'Artagnan o Don Quijote. Hem volgut basar la construcció d'Europa en lligams econòmics, mercantilistes i de moviment de capitals però tots sabem que casar-se per interès no vol dir estimar-se i potser el que caldria fer es tornar-ho a intentar a través d'arguments més sòlids com ho pot ser la la literatura, és a dir, la nostra identitat cultural.
Així reflexionava en veu alta el catedràtic de Literatura de la Universitat de la Sorbonne-Paris, Sylvain Briens, divendres passat a la presentació pública de les properes jornades internacionals organitzades en col·laboració amb la Fundació Rubió Tudurí i la Fundació Valsain que tindran lloc al mes de juny. La cultura ens uneix i ens entrellaça malgrat que quan la crisi ens atropella a tots, el primer que es retalli sigui precisament això.
Amb els britànics ens uneix també el fet que l'anglès s'ha convertit en el primer idioma de la comunicació interplanetària però si abandonen Europa, els podríem fer la punyeta dient que aquí adoptarem el francès com a llengua preferent com li va passar a unes quantes generacions d'estudiants fa una pila d'anys fins que en aquest país volguéssim ser ser moderns. Però a Menorca també podríem rebel·lar-nos contra tot i contra tothom i suplicar tornar a ser britànics a Isabel II tot reescrivint el Tractat d'Amiens, abandonant un Estat on costa discernir entre el que és corrupció del que és política.
