Abans de Setmana Santa, el web de la Xarxa de Biblioteques de Menorca (que inclou les biblioteques de Maó, Sant Lluís, es Castell, Fornells, Alaior, es Mercadal, Ferreries, es Migjorn i Ciutadella) va publicar una dada devastadora: els deu llibres més prestats del primer trimestre de l'any 2017 eren tots en castellà. Dit d'una altra manera, el cent per cent dels deu llibres més prestats del trimestre als usuaris de les biblioteques menorquines havien estat escrits originalment en castellà o havien estat traduïts, des de les seves llengües originals, al castellà! És una dada, com he dit, devastadora. I, com en totes els catàstrofes culturals, hi ha molts de culpables.
Els primers, els propis escriptors menorquins. Al·lots, al·lotes, hem d'escriure millors obres. Hem de trobar temes que connectin encara més amb els lectors menorquins, amb els usuaris de les biblioteques menorquines (que són els mateixos, però diferents). No n'hi ha prou en aconseguir els millors premis de la literatura catalana, a rebre traduccions de les nostres obres en les principals llengües literàries. Com he dit, ens hem d'esforçar i fer-ho millor.
Els segons, les institucions menorquines. Si promocionessin i subvencionessin igual un escriptor que un esportista, per exemple, o que un cuiner, aquesta dada devastadora no es produiria. Ja ho sé, és més important ficar una pilota color carabassa dins una cistella o lliscar damunt la mar gràcies al buf del vent que combinar les paraules dels nostres avantpassats i donar forma a un pensament, a una història, a un sentiment, a una comunitat. La literatura no serveix per a res (bé, ens ajuda a pensar). En canvi, l'esport ens manté suats, cansats o embambats davant la televisió. Ingerir menjar pel simple plaer de menjar, i no per assaciar les necessitats bàsiques, també ens lliga al sofà sense haver de menester de fer res més.
Els tercers, els propis encarregats de les biblioteques. Els escriptors menorquins que escrivim en català gaudim d'unes vendes espectaculars a les llibreries de Menorca. Per què no es produeix la mateixa equivalència a les biblioteques insulars? Com a usuari habitual i fanàtic, m'he topat moltes vegades amb el cas de no trobar en el fons de les biblioteques menorquines traduccions al català d'obres de novetats que m'interessaven i que només podia disposar en castellà. És una pregunta que m'agradaria que em responguessin els estimats acusats: totes les novetats de traduccions editades es poden trobar en català? O, la majoria, només en castellà? Açò explicaria la dada devastadora, però no l'explicaria del tot.
Els quarts culpables, els propis usuaris -entre els quals m'incloc i, per tant, n'assumesc la meva quota de responsabilitat més extrema- de les biblioteques menorquines. L'escriptor Josep Masanés feia un agut comentari a la notícia del web de la Xarxa de Biblioteques el mateix dia de la publicació de la nefasta notícia: «Molta normalització però els menorquins llegim en castellà». La Xarxa va respondre: «Tens raó. El primer llibre en català dels més prestats al primer trimestre d'enguany, és «La senyora Stendhal» de Rafel Nadal i està en el lloc catorzè». Jo era optimista, però la situació encara és més greu. Ningú no farà res? Ep, que hem de mirar a la televisió el partit de Sergi Enrich mentre ens empassam l'enèsim plat de pilotes de sípia.
Podem començar a canviar la situació avui mateix, estimat lector; i mai millor dit. Compra, avui Dia del Llibre, obres d'escriptors menorquins que escriuen en la llengua del nostres avantpassats. Podeu començar amb el mateix Josep Masanés. Voleu poesia de qualitat que, a més, a guanyat el prestigiós Premi Recull? Adquiriu, i llegiu, «Radiació de fons». Josep és un narrador nat, autor de novel·les de primera magnitud, que també ha tingut èxit amb la poesia com demostra aquest premi. Voleu novel·la històrica? «L'amor del capità Gavina». Pau Faner hi ha tornat amb la recreació d'un personatge fascinant del segle XVIII, Jordi Farragut, pare del primer almirall dels Estats Units, David Glasgow Farragut. Voleu novel·la negra? «La draga» d'Esperança Camps. Que no vos interessa la novel·la i preferiu l'assaig? «Entorn de la ciutat» de Joan J. Gomila. Arquitecte excepcional i escriptor captivador, el creador del teatre Albert Camus de Sant Lluís, entre d'altres obres, ens agafa de la mà i ens mostra l'espai urbà que forma part de la nostra quotidianitat. Voleu investigació històrica? Teniu a la vostra disposició un llibret que aporta una visió inèdita del nostre passat més conflictiu: «Ferreries durant la Segona República i la Guerra Civil» de Joan Capó Piris. I, com que els menorquins no feim distincions literàries per qüestió de llengua (la dada devastadora aportada per la Xarxa de Biblioteques ha estat un accident que, entre tots, acabarem arreglant) un recull de contes escrits en castellà. «Sopa de fauno» del gran Diego Prado. Humor càustic -el títol evoca la pel·lícula «Sopa de ganso» dels germans Marx- i distanciat per posar el contrapunt a un dia on els llibres són els feliços protagonistes. Bona diada de Sant Jordi. O, si sou més modestos, bon Dia del Llibre.
