Quan Xavier García Albiol, president del PP català, diu que «Anna Gabriel i la CUP són una colla de feixistes», què vol dir exactament? Segurament que està molest per l'escarni que els joves d'Arran van protagonitzar un dia de finals de març davant la seu del partit del Sr. Albiol a Barcelona. Amb tot, no cal ser un expert en conflictes per adonar-se que els mots no s'han d'emprar amb lleugeresa, o sigui que, com diuen popularment, hi ha moltes maneres de matar puces.
En boca de l'altíssim (més de dos metres) dirigent del PP, partit que té 11 diputats al Parlament de Catalunya, el mot «feixista» significa possiblement el mateix que per a mi, però jo me'n guardaria prou d'aplicar-li-ho a ell, tot i que els seus comportaments sovint no m'agraden i que, en canvi, ell no dubta d'aplicar-lo a Anna Gabriel, portaveu d'un grup de 10 diputades (el femení és hegemònic en l'ús lingüístic de les cupaires). Se saluden quan es troben al passadís del Parlament?
Crec que ni García Albiol ni Anna Gabriel són 'feixistes'. Pel poc que l'he coneguda, estic segur que n'Anna és als antípodes d'aquesta ideologia. A ell no el conec, però algunes actuacions seves com a alcalde que va ser de Badalona no foren gaire democràtiques. Hauríem d'anar més en compte. Les paraules no són innòcues i l'ús que en feim ens retrata.
Si entenem per violència qualsevol acte hostil amb força física, una manifestació o acte de protesta no ho és. En el cas d'Arran, pel que n'ha dit la premsa, no hi va haver trencadisses ni agressions físiques. Si es tracta de paraules malsonants i xiulades, com a expressió de desgrat o rebuig d'alguna actuació, açò serà desagradable per als receptors del missatge, però no pròpiament violència.
Pels anys 70, alguns (m'hi incloc) vam rebre 'regals' gens democràtics com anònims amenaçadors, retalls de diari d'articles (propis) aferrats amb merda (aliena), desperfectes al cotxe, difamacions, cremada de llibres... Fou violència? Probablement; tanmateix, n'hi va haver de molt més grossa (tortures, privació de llibertat, etc.), que personalment vaig tenir la sort de no tastar.
S'ha parlat molt de la repressió ferotge dels sistemes totalitaris, entre ells el feixisme i el socialisme stalinista. Al llibre «Violència», Slavoj Zizek fa una lúcida anàlisi de la violència inherent al sistema capitalista i planteja que tota la que es veu a simple vista, en el fons, està generada per una altra de més amagada, la violència que sosté el nostre sistema polític i econòmic.
