Els diumenges, per cansament o per vesa, anem a cercar el dinar fet. A la nostra botiga de menjar per endur, fan els pollastres a l'ast més deliciosos de Maó. Tenen una fórmula secreta que els fa triomfar, més enllà de la sal i les herbes, són especialistes en la cocció casolana. L'altre dia em va demanar l'opinió d'incrementar 1,50.-€ el preu del pollastre durant la temporada turística que començarà recentment, i si condicionaria que hi anés. Hi pensem?
L'euro amb cinquanta –possiblement- no modificarà la proximitat geogràfica, la comoditat, la qualitat del producte i la continuïtat, però sí que val la pena recordar el principi de coherència, allò de fer servir els diners de forma tenaç amb els nostres valors. Li vaig explicar que durant l'estiu deixava de freqüentar l'art culinari de les ensaïmades, coques, el pa de llenya... el plaer d'esmorzar productes gastronòmics menorquins d'un conegut forn maonès. El seu cost, de Pasqua fins l'octubre, és d'escàndol. I aquell bar, i vaig dir-li quin, que fa pocs dies em va cobrar 3,60 euros per una clara en la terrassa del sol primaveral.
Viure en una població costanera és un privilegi, i a Menorca un luxe. Així ens ho fan entendre els preus d'alguns productes, que amb l'arribada de turistes, s'enfilen cap a munt. Senyals d'allò que en diuen fer l'agost, quan realment hauria de ser el pa per avui i fam per demà. Perquè jo, almenys, a la terrassa assolellada no hi tornaré.
