Diuen que el nom fa la cosa i encara més al món de l'empresa, on la marca ens ha d'ajudar a transmetre el valor que hi ha al darrera. Amb Château Paquita va ser com un amor a primera vista des del moment que el vaig poder tastar. Un vi honest, natural, de cultiu ecològic i biodinàmic, elaborat per l'enòleg tarragoní Eloi Cedó a la localitat mallorquina de Felanitx. Aquesta petita joia líquida la va crear com homenatge a la seva mare i a totes les mares que d'alguna manera, mai podrien arribar a tenir un château, un castell, a la seva vida.
L'Eloi té un doble mèrit perquè sense haver nascut a una família de vinyaters, va estudiar enologia i va iniciar un viatge pel món del vi on va poder aprendre dels millors. Els primers vins van néixer gràcies al raïm regalat pels amics però la bona feina portada a terme, li va permetre treure al mercat l'any 2012 la seva revolució maternal, com titulava en el prestigiós Pitu Roca en el seu dia.
Cinc anys després m'explica una bona amiga del món del vi que els francesos, s'han queixat que no pot emprar aquest nom perquè posar château en una etiqueta, és només patrimoni dels vins francesos. Es veu que els termes château, clos, abbaye, domaine i mas es reserven als vins amb denominació d'origen controlat i han de correspondre amb una realitat verificable en el cadastre, excepte en el cas de château, que s'han convertit en un nom tradicional a la regió de Bordeus on inicialment les millors finques envoltaven a un château. A la pobre Paquita, li hauran desfet el somni.
