L'exregidora Antònia Salord ha estat condemnada per l'Audiència Provincial a un any i mig de presó, a satisfer una multa de 3.650 euros, a pagar les costes del procés i a quatre anys d'inhabilitació per ocupar un càrrec públic pel delicte d'infidelitat en la custòdia de documents públics. El motiu: haver fet desaparèixer un expedient de disciplina urbanística de l'Ajuntament de Ciutadella quan ocupava l'alcaldia.
Ara, una vegada que ha estat condemnada, hem pogut escoltar comentaris de tots colors, sense que ningú hagi recordat, però, que si la senyora Salord va ocupar un càrrec electe va ser perquè primerament va estar en una llista d'un partit polític i que hi va haver molta gent, molta, que la va votar. Tampoc ningú ha posat damunt la taula que, potser, si es donen delictes com aquests en les administracions públiques és perquè hi contribueix el desori amb què es tracten moltes vegades els expedients.
No neg en cap cas la responsabilitat de la senyora Salord. Ha quedat retractada perquè els fets han estats contrastats i provats. Només vull assenyalar que des del moment que va ser representant dels ciutadellencs pel PP, tots els seus votants haurien de beure també un poc de la mateixa medicina judicial, com a mínim moralment. Alguna cosa passa, i no crec que sigui massa bona, quan en una societat s'elegeixen persones que no han demostrat posseir cap valor cívic i estima per la col·lectivitat.
En relació a expedients administratius, també ha estat motiu de titulars de diari el cas protagonitzat per l'alcaldessa d'Alaior la qual es va afanyar perquè els serveis municipals donessin llicència en tres dies a una empresa de la qual és copartícip, quan l'habitual és que els expedients tardin setmanes en ser tramitats. Sembla que jurídicament no hi ha res a dir, no hi ha cap delicte. Però, sobre l'afer, sí hi ha molt a dir, tant políticament com moralment.
La política no en té mai prou. Sempre, i sigui quin sigui el seu color, el poder aspira a més, a més poder. Així tendeix a silenciar qualsevulla veu discordant, a comprar fidelitats, a formar clienteles. Per açò, el prudent és crear contrapoders i sistemes per limitar els abusos. En aquest sentit, hauríem d'exigir que els polítics en ocupar un càrrec deixessin els seus negocis a ca seva. Quan es projecten ombres privades en les administracions públiques l'únic que s'aconsegueix es desacreditar-les. Per açò, entre negocis privats en els àmbits públics i portes giratòries, tenim un greu problema polític.
També el tenim moral. Quin orgull de poble, comunitari, hi pot haver quan és de tothom conegut que es fan pars i quarts, que davant uns serveis administratius no preval la igualtat sinó l'endoll i la influència?
Mala peça hi ha en el teler. Però molt es podria fer si, en primer lloc, utilitzant els recursos de la informàtica els processos pels quals es tramiten els expedients fossin permanentment vigilats, auditats, de la tal manera que cap ni quedés perdut ni tampoc aparcat o adormit. També aniria bé que, ja que tot el que és legal no té perquè avergonyir a ningú, els tràmits que entren en les administracions fossin visibles per qualsevol per Internet. La transparència i netedat llavors seria completa. Pens que des del moment que un tràmit afecta a una col·lectivitat deixa de ser privat amb la qual cosa hauria de ser visible i obert.
