Sempre m'han fascinat les petites coses. Però amb el pas del temps, t'adones molt més d'allò que massa vegades et semblava insignificant, que et passava desapercebut, on ara hi rau l'essència de l'emoció i la il·lusió. Se't presenta en forma de molts petits plaers quotidians. Tothom n'hauria d'aprendre, com caminar més pausadament, escoltar sense pensar el que farem després, gaudir d'una bona conversa. La sortida del sol, passejar els camins de Menorca, muntar a cavall, fer-ne un bot, nedar la llibertat. Ja rall de maduresa.
En el món polític, es descuiden les petites coses. Sigui en l'àmbit representatiu, com respondre un email, una telefonada sense intermediaris, o una felicitació. O tècnic, aquella canal embussada des de fa setmanes que no permet que l'aigua circuli, i que encara deu formar part de la llarga llista de pendents de la brigada municipal. O el clot, i el bony. L'accessibilitat oblidada. La llicència que s'enreda. El tràmit que encara no pots fer de manera electrònica.
Sembla que tothom viu desbordat. Caldria fer feina amb les petites coses, dur a la pràctica l'esquerra a les persones que no saben que són d'esquerres. És l'esfera de les formiguetes, del socialisme, del caminar lent però segurs, amb un projecte que fa massa temps s'escrivia en majúscules. Falten somriures per arribar a una majoria social.
Doncs sí, aquelles petites coses que, si s'arreglessin, t'ajudarien a sentir-te més a prop de la teva ciutat.
