La riquesa de la llar

El titular des Diari deia «la riqueza de los hogares más jóvenes se hundió un 93% entre 2011 i 2014». Són dades de l'enquesta financera de les famílies, que el Banc d'Espanya publica cada tres anys. Fa fredat. La caiguda va afectar particularment la joventut i les rendes més baixes. Els ingressos mitjans, de 22.000 euros, descendiren un 10% i l'aportació empresarial a les arques de l'estat va caure 7 punts. La crisi va sembrar desigualtat, i la concentració de la fortuna a l'abast d'uns quants. Evidentment, el sistema fiscal que va posar en marxa el govern espanyol en aquests anys, ho afavoria. La raresa, però, és que justament perjudicava l'estament que el Partit Popular volia valorar i potenciar, la família, situada com el nivell bàsic i principal de l'estructura social. Açò sí, accentuant el model tradicional. Hi havia interès per desmitificar que les polítiques socials són d'esquerres.

Noticias relacionadas

Una qüestió moral

Más noticias relacionadas

Avui ja no és l'economia l'eix central. A l'altre extrem del debat polític, dels rescats, retallades, corrupció i l'arribada de nouvinguts, europeus i americans s'han apoderat d'una nova extrema dreta que ha modernitzat el vell discurs. Ara, el racisme, els valors familiars, la religió, els asils.... s'han transformat i es resumeixen en orgull nacional.

El començament d'aquestes captures no estava generant la indignació social que mereixia. El silenci, fins avui, cantava més que les paraules. Potser en Trump afavorirà el vot mundial adormit.