Ja es veia venir. Quan el MENORCA va informar la passada tardor que el Consorci Militar del Museu de Menorca no anava d'històries amb Cordial Hoteles (l'empresa que ha gestionat prou bé en els darrers anys les visites a La Mola), que no li volia donar pròrrogues i que passava a convocar un nou concurs de concessió de la fortalesa amb unes bases que no tocaven de peus a terra i eren ben poc viables econòmicament per qualsevol entitat, era evident que es corria el risc que ningú es presentés aquest mes de gener a la licitació, que no hi hagués cap empresa disposada a jugar-se-la. Així ha estat. El dilluns, el concurs va quedar desert. I ara totes les Administracions integrants del consorci faran escarafalls i corregudes de sac, sinó els estan fent ja (especialment el Consell Insular de Menorca, a qui els operadors turístics li reclamaran el què, recordem el que va passar amb el Llatzeret quan es va tancar), per tal que a l'estiu la fortificació d'Isabel II, un dels monuments menorquins que resulta turísticament més atractiu, i també un dels més importants del seu gènere d'Europa, no estigui barrat. Quan hi havia la possibilitat de donar a Cordial Hoteles una pròrroga i d'estudiar mentrestant durant un temps amb seny la situació, per tal de redactar un nou contracte (o senzillament de perfilar el que ha regit fins ara), raonable i factible, al final s'acabarà fent tot, per poder obrir a l'estiu (si s'arriba a obrir), a la correguda, amb els peus i a disgust d'uns i altres.
És evident que el responsable primer d'aquest fracàs és l'estament militar perquè tira del carro del consorci i va redactar les bases que havien de regir la nova concessió, però també ho és que les altres Administracions públiques que conformen la institució també en són també de responsables, i molt, per haver-les deixades passar fins a la seva publicació en el butlletí oficial. Recordem que la Comissió Permanent del Consorci del Museu Militar de Menorca i Patrimoni Històric Militar del Port de Maó i Cala de Sant Esteve està constituït no tant sols pel delegat de Defensa a les Balears, el comandant militar de Menorca, que la presideix, i el director del museu (també militar) sinó també per un representant de la Comunitat Autònoma de les illes Balears, un altre del Consell Insular de Menorca, així com també dos mes de municipals, un per la Sala de Maó i un altre per la des Castell. Tenint en consideració que el secretari només hi té veu però no vot, les institucions civils tenen, o haurien de tenir si volguessin, la primera i darrera paraula en la comissió. Per altra banda, les funcions del consorci i deures i obligacions dels seus òrgans i responsables estan fixats per un conveni i uns estatuts, legals i publicitats, per tant no ens trobem amb una colla de bergants que van a vega sota un cap militar que fa el que li ve de gust.
Som un ferm partidari de la participació col·lectiva i d'òrgans com els del consorci, en els que s'integren diferents organismes que poden aportar les seves experiències de gestió. Però perquè funcionin institucions d'aquesta naturalesa s'ha de donar que tant el que tira del carro com els que li van al darrere han d'estar disposats a fer feina col·laborativa i acceptar les responsabilitats del càrrec. ¿Què no tenen tècnics en cultura i patrimoni el Govern balear, el Consell Insular de Menorca i l'Ajuntament de Maó per assessorar als seus membres que participen en el consorci? ¿Què no té obligació el Consell insular, des del moment que té plenes competències en la gestió del patrimoni històric artístic de l'Illa, de donar el seu parer? ¿Què no hi ha un Institut Menorquí d'Estudis que des de la independència acadèmica podria assessorar? Per favor, no amaguem les deixadeses de funcions que s'han donat aquí per part de les institucions civils sota l'excusa que han estat els militars els responsables del bunyol.
Deixant de banda que és molt típic del nostre país, i d'esquerres i de dretes, de tothom, fer lleis, normatives, convenis, estatuts i tota casta de papers legals que no són llegits per ningú i molt menys seguits pels màxims responsables, hi ha aquí però una mar vella, de fons, que és la basarda de les esquerres a tenir relació amb tot allò militar.
Les meves sensibilitats polítiques s'inclinen a les esquerres nacionalistes, a aquestes alçades no tinc perquè amagar-me, però no som prou sectari per no veure les imperfeccions i els dèficits de totes les sensibilitats i corrents que hi ha també en les esquerres. Una de les més principals mancances és la de no voler tocar parcel·les incòmodes, les quals sempre han estat patrimoni dels conservadors, com són la història de les institucions, el Dret, la guerra, i tot allò fosc de l'ànima humana, com són la religió, les festes, els rituals... Pens que la cultura crítica ha de ser prou valenta per no deixar cap camp i experiència de la vida sense tocar. És un error creure que perquè un vol ser pacifista ha de deixar el patrimoni i la història de les guerres, en mans dels militars. A Barcelona, pel pacifisme de pa sucat amb oli dels partits d'esquerres del seu ajuntament es va deixar perdre el Museu Militar de Montjuïc, un conjunt important. No deixem que a Menorca el nostre patrimoni militar se'n vagi a norris. Una mica més de valentia intel·lectual i compromís amb aquests valors, que són menorquins també, per favor.
