Les pedres parlen

Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Ballester, Emili Darder, Guillem d'Efak, Antoni Febrer i Cardona, Miquel Ferrà, Guillem Forteza, Josep M. Guàrdia, Alexandre Jaume, Joan Marí Cardona, Lluís Martí, Josep Mascaró Pasarius, Josep Melià, Gregori Mir, Joan Mir i Mir, Francesc de B. Moll, Andreu Murillo, Pere Oliver i Domenge, Joan Pons i Marquès, Josep Salord Farnés, Joan Timoner Petrus... (per esmentar només personalitats de les nostres illes ja desaparegudes) eren ben conscients dels nostres orígens nacionals. Els qui ara neguen allò que aquestes persones formades i cultes van defensar haurien d'eliminar els noms dels carrers que ocupen, dels instituts que retolen, de les distincions oficials que els hi varen retre les institucions públiques...; però, ni que fos així, no podrien eliminar la memòria i la paraula escrita. Josep Maria Llompart va publicar un llibre, «Països Catalans?» (1983), en què es respon: «La noció dels Països Catalans, és a dir el concepte d'una catalanitat bàsica que s'estén més enllà dels límits estrictes del Principat de Catalunya té arrels llunyanes al llarg de la història. Cultura és tot allò que dóna fesomia a un poble, a un grup humà; tot allò que fa que aquest grup sigui ell mateix i no un altre. La cultura és el seu document d'identitat, la targeta on figuren el seu nom i llinatges. La cultura d'un país no es construeix a base d'imposicions. Això potser ho creuen avui els hereus dels jacobins i els feixistes, però no és cert. El concepte de nació és identificable amb el de cultura. El concepte d'Estat és estrictament jurídic; el de Nació és, en canvi, històric, antropològic, cultural en el sentit més ampli. Encara que un determinat poder legislatiu dictàs una disposició declarant que la cultura catalana no existeix la cultura catalana seguiria existint».

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Més enllà de les paraules, les pedres parlen amb veu sòlida que, cisellada, s'escampa arreu per deixar-ne testimoni. El símbol és a les claus de volta centrals de les Catedrals de Menorca i Mallorca, a la Llotja de Palma, a les portes de les murades i dels principals edificis civils, institucionals i religiosos de les Balears. N'hi ha prou a aixecar un poc el cap per veure-ho. Si qualcú no reconeix les paraules dels grans pensadors, perquè no vol o no sap llegir, tenim les pedres. Attendite ad petram unde praecisi estis (Feis atenció a la pedra d'on sou entallats) va ser el lema del sermó de Mn. Josep Salord Farnés a la catedral el 17 de gener de 1953.