El 2017 ja ha començat, les festes han quedat enrere, com també la il·lusió dels fillets i filletes, amb els regals dels Reis Mags. Ells reprenen l'escola i tot torna a la normalitat. Els desitjos d'un bon any inicien la pràctica totalitat de les converses improvisades quan trobem qualcú pel carrer. Permeteu-me que m'uneixi a aquest costum i que us traslladi, amables lectors la meva esperança de que tindrem un feliç any nou, si més no igual o millor que l'anterior, en cap cas pitjor. Açò és el que se sol dir en aquestes dates i us puc assegurar que, en el meu cas, és una expressió del tot sincera.
Feliç any, sí, però, alerta; amb manco doblers dins la butxaca. En Javier Gilabert ens ho anunciava en l'edició d'«Es Diari» de dijous passat. «La gran majoria dels menorquins –i dels espanyols, afegiria jo- perdrà poder adquisitiu el 2017». Aquesta és una prova més de que la millora de la macroeconomia que pregonen a tort i a dret el govern i el seu president no és detectada, en absolut, per aquells que els castellans anomenen ciudadanos de a pie. Les perspectives no són gens afalagadores. L'IPC espanyol pot arribar a un 2 per cent de mitjana, mentre que els salaris s'incrementaran al voltant de l'1 per cent i les pensions un 0'25. La conclusió és clara: tots plegats (m'estic referint, evidentment, al 80 per cent de la població) serem més pobres.
- Les raons d'aquest tètric escenari les podem trobar en la reforma laboral que el PP endegà en l'anterior legislatura, la de la seva majoria absoluta, i que, en altres coses, dificulta la negociació col·lectiva per part dels representants dels treballadors (consagrada, recordem-ho, en la Constitució de 1978 que els populars tan asseguren defensar) i, també, la permissivitat que aquella llei, amb la pretensió de reduir el nombre d'aturats, dóna als empresaris per establir contractes amb uns límits temporals i retributius cada cop més baixos. La conseqüència de tot açò no és altra que la disminució de les cotitzacions a la seguretat social, encara que augmenti la quantitat d'assalariats que hi figurin inscrits.
Allà on aquesta mala gestió, com a mínim cap a les economies més febles, pot originar una situació més preocupant és en l'apartat dels pensionistes, dels actuals i dels qui es jubilaran en el futur, és a dir, de tothom. L'allargament de l'esperança de vida dels humans (un factor, en ell mateix, força positiu) i la disminució de les cotitzacions abans esmentada pot provocar que, quan les successives generacions arribin a sa darrera tanca, ja no hi quedi pastura. I no us estic rallant, no, del que pugui passar d'aquí a 20 o 25 anys. Us parlo d'aquest 2017, en què el fons de reserva per a les pensions, que havia estat establert en èpoques de bonança per quan arribessin temps més difícils, pot quedar del tot exhaurit.
- En efecte, des que Mariano Rajoy arribà a la Moncloa, el seu Executiu ha manllevat d'aquesta vidriola més de 50.000 milions d'euros. Sense anar més enfora, el passat novembre, la seguretat social en retirà 9.500 milions, per garantir les pagues ordinària i extraordinària de Nadal dels empleats públics. Ja només n'hi resten 15.915 milions, dels 66.815 amb el que havia estat creat pel govern Zapatero. Quan vengui el moment de les pagues extres de juny, ja no en quedarà ni per pipes! La ministra de Treball, Fátima Báñez, vol impulsar una reforma del model en general i ha proposat que determinades prestacions, com les de viduïtat o incapacitat laboral permanent, siguin sufragades per la via d'impostos. I les entitats bancàries activen les seves campanyes de fons privats de pensions, una mesura de previsió del tot insuficient i que no tothom es pot permetre.
Em referia, unes retxes més amunt, a l'anterior majoria absoluta del PP. És clar que, en l'actual legislatura, els populars ja l'han perduda. En el Congrés de Diputats, quan tota la resta de grups es posen d'acord, ells van perdent votació rere votació, com passa, en qualsevol parlament, als grups de l'oposició. I aquesta oposició, ara majoritària, ja ha afirmat que el seu principal objectiu és el d'anul·lar nombroses lleis de la darrera etapa. La reforma laboral és una d'elles. Però el portaveu del grup popular, Rafael Hernando, ja ha avisat que «esta legislatura no debe ser en absoluto derogatoria, sino constructiva», és a dir que els acords que es prenguin els propers quatre anys en la cambra baixa poden quedar en paper mullat. I si no, ja ho sabeu tots, un altre cop a les urnes.
Feliç any nou, idò, tot i que cada vegada siguem més pobres.
