Si algú s'atrevia a xiular dins una barca, allò més probable és que rebés una clatellada contundent o un valent mastegot. Era una creença supersticiosa, sens dubte; però la gent de mar considerava que xiular, anant embarcat, no podia dur sinó malastrugança. Uns ho atribuïen al fet que açò era una manera de cridar els dofins. Tal volta perquè aquest so fricatiu i sonor emulava el llenguatge d'aquests animals marins, tan llestos i simpàtics que allà on van fan fugir peixos i malbé la pesca. Altres, però, creuen que xiular crida el vent; el vent que fa xiular l'arboradura i el cordam de la nau i amb desfermada força pot esquinçar les veles i dur al naufragi. Tant si la causa és una o és l'altra (i qui ho demostra?), observem que imitar un fenomen en propicia l'aparició. També diuen que sang crida sang i l'odi no fa sinó engendrar-ne més. Açò sí: aquesta imitació pot remetre a una de les funcions primitives de l'art. En les escenes de caça de les pintures rupestres hom hi ha vist l'afany facilitador de l'activitat. Clar que la funció propiciadora és fantàsticament bona quan allò que es crida és beneficiós per a la tribu i perversa quan li pot prendre malament.
De rebot
Com xiular dins una barca
29/12/16 0:00
También en Opinión
- Un aterrizaje fallido en el Aeroclub de Mahón deja heridos a los tres ocupantes de una avioneta
- Ingresa en la UCI del 'Mateu Orfila' una mujer que estaba siendo tratada por la doctora Popel
- ¿Un muerto en el Moll d'en Pons? El rodaje de una serie que se viraliza entre los vecinos de Es Castell
- Hospitalizado un menor tras caer de un tercer piso en Ciutadella
- Joana Gomila y Cristina Gómez viajan a Tindouf para mostrar su apoyo al pueblo saharaui