Un hotel de luxe de 40 habitacions, un centre wellness, una residència per 200 estudiants, una piscina al costat de la mar, restaurant i botiga, un museu, i sales per música, teatre, debats, congressos. Una inversió de 16,4 milions d'euros. «Sembla el projecte del PP», em comentava un ciutadà acostumat a sentir que les grans inversions les presenta la dreta i l'oposició prové de l'esquerra. És clar que es tracta d'una proposta de Pla d'Usos, realitzada per una empresa i que no sabem quina part neix de la comissió del Llatzeret i quina correspon a una visió empresarial lògica dels autors de l'estudi.
La presidenta Maite Salord valora la importància del Llatzeret, en tots els àmbits, cultural, social i econòmic. El que queda clar és el model combinat, públic i privat de la gestió, les inversions i el manteniment. Ja en veia així des que el Consell de Santi Tadeo va gestionar el traspàs del recinte històric des del Ministeri de Sanitat al Consell, passant pel Govern.
Trencar els tòpics és molt positiu. Crec que el pla d'usos presentat pot tenir una acceptació majoritària, no només entre els grups polítics, sinó per part de les organitzacions socials. Haurem d'esperar el resultat del període d'exposició pública i presentació d'al·legacions, tot i que la mateixa presidenta no preveu molts de canvis.
Que es posin en marxa projectes grans és important per l'Illa. El Llatzeret, les coves de Cala Blanca, el parc solar de Son Salomó, la plantació de vinya a Torralba, els plans de Mongofra, la fabricació de maonesa, per citar-ne alguns, són el que se'n diu «palanques» per l'economia menorquina. Com ho és el Camí de Cavalls.
Si som capaços de dur endavant projectes importants, compartits per una gran majoria, és que alguna cosa està baratant a Menorca. És com si a les còmodes butaques els hi estiguin sortint rodes i comencin a borinar. Mira que bé. A vegades es troben.
