Escocell (300)

El dia que Donald Trump va guanyar les eleccions presidencials de Nord-Amèrica, feia vent a Barcelona, molt de vent a la ciutat. Les autoritats municipals van tancar els parcs i van declarar l'estat d'emergència. Ratxes de més de noranta quilòmetres per hora feien gemegar l'àrea metropolitana com si fos un organisme viu i irritat. L'oratge salvatge feia caure les ombrel·les amb peu de formigó dels bars i els trípodes dels menús dels restaurants; feia aletejar les làmines de plàstic d'avís de poda o d'obres lligades als troncs dels arbres; feia tremolar els cartells de lloguer o de venda penjats als enfronts dels edificis, tot just damunt els despullats caps dels ciutadans; regirava les bosses negres, semblants a gorges, de les papereres i trabucava el seu contingut omplint les voreres de deixalles; desplaçava les capses de cartró amuntegades entre els contenidors de reciclatge i les convertia en perillosos i volants obstacles enmig dels carrers transitats per cotxes que aspiraven a assolir la velocitat del vent o per motocicletes modificades de tres rodes i manillar elevat pilotades per motoristes amb aparença de genets de l'infern. Senyals vinguts del nord que ens avisaven del triomf de Donald Trump. Impactes que provaven la recent obertura de la caixa de Pandora, allà, a Nord-Amèrica, a milers de milles d'Europa. Llavors el vaig veure. Un rosari de bolles de color porpra cardenalícia amb un crucifix de plata i un botó del mateix color gris amb l'efígie perfilada i en relleu dels dos darrers papes sortints amb els noms escrits en llatí: «Ioannes Paulus Secundus, Benedictus Sextus Decimus». El rosari era dins un clot, dins un escocell, al costat d'un sofert arbre urbà. Em vaig acotar mentre el vent continuava bufant i estripava banderes estelades que planejaven com un ocell feixuc i pesat entre el barranc dels carrers abans de posar-se damunt l'asfalt com papallones agòniques i sofrents. L'Anticrist havia arribat i ho anunciaven els senyals després d'obrir-se els panys de la caixa de Pandora, de fondre's per la calor generada per l'explosió el lacat rostit del setè segell. El caos s'apoderaria del món i la batalla final esdevindria a cada racó de la terra. Se m'havia fet palès d'una manera peremptòria el dilema. Agafar el rosari d'allà en terra, tal vegada compixat pels cans? O ignorar les connexions i els senyals i deixar el rosari amb la cara de perfil dels dos darrers papes sortints dins l'escocell? La meva educació religiosa i sentimental es va imposar. Em vaig vinclar encara més davant l'arbre, com si l'adorés, vaig agafar el rosari i me'l vaig posar dins la butxaca dreta de la caçadora. Era davant d'una església. L'església Parroquial de Corpus Christi, inaugurada l'any 1933 en un antic magatzem pel llavors bisbe de Barcelona Monsenyor Manuel Irurita, el mateix que havia ordenat sacerdot el nostre estimat beat Joan Huguet, el màrtir assassinat que va agonitzar al llit dels meus avis paterns. N'hi havia per tant? Exagerava el vent? Exagerava la ciutat? Exagerava el món sencer que enviava aquells senyals aparentment apocalíptics i tal vegada personalment malinterpretats? Donald Trump, quan encara era candidat a la presidència del país més poderós del món, havia dit que alçaria un mur entre Mèxic i els Estats Units per tal d'evitar l'entrada en territori nacional dels immigrants il·legals. No ha fet el mateix amb molta anterioritat Espanya? Alçar un mur a la frontera amb el Marroc per tal d'evitar l'entrada d'immigrants il·legals provinents de l'Àfrica subsahariana? La famosa doble tanca de filferro i cables tallants. Donald Trump va dir que enviaria a la presó Hillary Clinton si aconseguia ser escollit president. No ha fet el mateix Mariano Rajoy, o ho ha intentat i està en curs d'aconseguir-ho, amb Artur Mas, Joana Ortega i amb d'altres rivals polítics? No ha judicialitzat la política Mariano Rajoy? Deportar als seus respectius països els immigrants il·legals. No ha fet el mateix el govern del Partit Popular amb els estrangers que han entrat al nostre país? No hi ha repartits per tota la geografia espanyola els foscos Centres d'Internament d'Estrangers? No s'amotinen els interns que, l'únic delicte que han comès, és el de ser estrangers? No els transporten com bestiar, en vaixells o en avions, als seus respectius països d'origen on, a molts, els esperen per a ser jutjats sense garanties? Prepotència, impunitat, control absolut de la justícia, dels mitjans de comunicació, dels serveis secrets, de les forces de l'estat? Totes les plagues anunciades per Donald Trump ja les tenim a Espanya. El futur dels Estats Units és el present d'Espanya, és el nostre present més actual i esfereïdor. Caos? L' Apocalipsi? El mateix caos, la mateixa apocalipsi que estem vivint aquí. Haurem de sortir al carrer i deixar caure dins els escocells rosaris amb l'efígie dels dos papes sortints perquè ens protegeixin dels dos presidents entrants, Mariano Rajoy i Donald Trump. Un escocell és, segons el DCVB, el clot que el vinyater fa entorn d'un cep, treballant la terra que l'arada no ha pogut atènyer quan han passat els llauradors. Aquesta feina es feia amb una aixada ampla i plana per a escocellar. La paraula ha estat adoptada per l'urbanisme actual i designa el clot que es construeix a la vorera al voltant d'un arbre per tal que aquest trobi terra i faci la funció de filtrar l'aire contaminat de la ciutat.