Com en l'obra de Bernard Shaw, però a l'inrevés. A «Pigmalió» el llenguatge és l'element clau que transforma una al·lota senzilla, malparlada i inculta en una persona refinada, subtil i, finalment, lliure. En canvi, per esdevenir president dels Estats Units d'Amèrica els estrategs vencedors han adaptat el perfil del candidat, i especialment el seu llenguatge, al model d'èxit per a les capes socials aïrades, «emprenyades», valgui a dir-ho així, amb el mot groller pertinent. No podien trobar millor candidat que Donald Trump i que sigui president n'és la prova. La contrincant menys adequada, tan propera als grans poders econòmics del país, del «establishment» i falcó destacat dins el lobby de la guerra i la campanya més bruta han fet la resta. Entre la vergonya i el mal menor, han triomfat els de la nul·la o poca vergonya. No despendré gaire més espai per referir-me al narcisista, misogin, racista, prepotent i mal educat. Ell ha guanyat perquè han sabut establir la connexió emocional amb les capes de la població més castigades per la depauperació del sistema. El multimilionari del club de l'1% instal·lat ha recollit la ràbia i l'odi contra el sistema, magníficament representat per Hillary Clinton, en un discurs destructiu, a la contra i reaccionari en sentit etimològic.
De rebot
El senyor de Pigmalió
17/11/16 0:00
También en Opinión
- El hotel de Menorca que apuesta por reducir la jornada a sus trabajadores
- Mor Sebastià Moll, més conegut com l'amo des julivert
- Una tintorera de más de dos metros obliga a cerrar la playa del Arenal d'en Castell
- Que mientras en Ciutadella, ayer por la mañana el centro histórico...
- Burocracia y un sinfín de gastos ante distintas administraciones: el 'vía crucis' del emprendedor en Menorca