Menorca ha patit històricament la síndrome del «turisme sí, però no». Curiosament aquest sentiment s'ha mantingut viu, tot i el procés que ha duit a la nostra economia a dependre d'aquest sector. Aquesta manca de passió, ha provocat també la desunió, moltes vegades per manca d'interès. PIME i CAEB feien camins diferents. Hi va arribar a haver un Foment del Turisme i dues fundacions, la pública de Destí i la privada de Turisme Menorca.
Ara, els papers del Foment del Turisme passen a la història i ja són a l'arxiu de l'IME. La fundació privada no s'ha dissolt però està inactiva, pendent de liquidar els doblers que hi queden (hagueren pogut servir per pagar l'estand de Menorca a Fitur). Hi ha una única fundació, la promoguda pel Consell. Els hotelers ja no volen el protagonisme estratègic i el seu president intenta afavorir iniciatives interessants per l'Illa i no només per Ashome. PIME i CAEB, tot i mantenir una distància lògica, no estan d'esquena.
Aquesta confluència de factors favorables no ha permès donar una empenta important a una acció conjunta a favor del turisme. No es nota la força que hauria de donar la unitat. I en aquest sentit, el Consell té una responsabilitat coordinadora que exerceix poc. La presidenta ha estat molt tota sola a la World Travel Market de Londres, I no només això, sinó que el president dels hotelers critica la manca d'objectius propis. Els hotelers ja van a poques fires (tenen els contractes signats) però la foto «política» de tots treballant pel turisme a l'Illa no s'ha pogut fer.
Si l'activitat turística és el motor de la nostra economia, s'haurien de saber aprofitar les conjuntures favorables per unir voluntats. I així reivindicar una bona dotació en el traspàs de la promoció turística i construir una imatge potent de Menorca com a destinació. Tenc la sensació que s'està perdent una bona oportunitat.
