El control de presència és una pràctica molt estesa en les grans empreses, però més fluixa en les petites i mitjanes. Pel que fa als treballadors, molts manifesten que el gest del "acceso correcto" al entrar i sortir del seu lloc de treball, és un fet desagradable que els fer la dignitat i la intimitat. També n'hi ha, com si res, que es neguen a fer-ho. Com que la millor defensa sempre és un bon atac, critiquen les màquines perquè només fomenten la presència i s'obliden de la productivitat i la creativitat.
L'actualitat més recent envers el tema és que la Inspecció de Treball ha endurit el control de les hores extres per mandat judicial, gràcies a dues sentències de l'Audiència Nacional que han donat la raó als sindicats en les respectives denúncies sobre jornades laborals a la banca. La màquina ha cantat l'enteniment.
S'ha d'agrair la bona feina de la Unió General de Treballadors, que va fer visible una realitat que tapava l'allargament de la jornada laboral. Es una pràctica empresarial que en els darrers anys s'ha disparat, i que –massa vegades- es basa en falsos contractes a temps parcial, treballadors que han acceptat pactes de jornada complerta i cobraments en negre on els dirigents s'estalvien costos de cotització. La crisi ens ha abocat a situacions que es donaven fa 40 anys.
Quotidianament, notem a faltar més campanyes de control dels qui ens controlen, senzillament per una qüestió de Llei. La inspecció, que inspeccioni.
