Amb la tranquil·litat de saber que no caldrà votar per Nadal, avui coneixerem els protagonistes del pessebre que es posarà a La Moncloa. No serà perquè no hagin tingut temps de comprar les peces però si qualcú trigués tant a entregar la seva feina, segur que ja no tindria clients. En qualsevol cas, l'atenció ara es centra per saber qui governarà als Estats Units, a menys d'una setmana pel 8 de novembre. És bo saber que les eleccions presidencials americanes, no tenen un abast nacional ni son d'elecció directe com aquí, vull dir que només es tracta de cinquanta eleccions locals, un per estat, que determinen un nombre preestablert de 538 grans electors que escullen qui serà el cap d'estat.
Si a nivell Moncloa, l'elecció de Rajoy serà recordada pel sacrifici d'un candidat i l'autodestrucció del seu etern rival, a nivell Casa Blanca, haurem de posar l'accent en la fita electoral que va posar cara a cara la vulgaritat davant la virtut com deien alguns mitjans. Les ganes de poder d'un promotor immobiliari front una dama de l'establishment a qui recolza, entre d'altres Wall Street. Llegint, llegint, he volgut esbrinar perquè darrera la fatxenderia i els comentaris fora de to de Trump, hi ha part d'americans que s'escolten les seves promeses. Promeses algunes que van en la direcció de la destrucció de l'estat islàmic, el manteniment de l'assegurança mèdica que havia impulsat Obama, l'augment dels impostos als brokers dels fons d'inversió o la reforma de la fiscalitat dels petits contribuents. Això no li suma credibilitat però va bé per conèixer què ofereix el boig de la ciutat.
