Acabem de batre el rècord de dies sense govern aconseguit per Irak. Ja només ens guanya Bèlgica, país que va trigar 589 dies en compondre un acord. Les negociacions van ser complicades, perquè van entrar al parlament onze partits i cap d'ells passava del 20% dels vots.
A casa, el món va rodant, i malgrat ens pronuncien diàriament aquelles frases fetes de «l'actual situació de bloqueig de la investidura no ens ho permet» o «la culpa és del PSOE», tot segueix donant voltes.
Com que res no es paralitza, hem tingut la millor temporada turística des de la crisi. No s'han produït tempestes financeres. Un altre exemple econòmic, l'Institut Nacional d'Estadística, l'INE, ha anunciat que el producte interior brut de l'Estat ha tancat ell trimestre amb un creixement del 3,2%. Aquest fet, denota la puja del consum privat i de la inversió d'empreses, una bona notícia que destrossa les tremendes advertències dels qui es troben en funcions. Pot ser, detenir la producció de lleis i normatives, és fantàstic. S'aturen les grans inversions, sí, però també evitem la poda dels milions d'euros que ens demanarà Europa en els propers pressupostos. Ningú ens toca les pensions, ni tampoc hi ha nous ofegaments laborals, educatius o socials.... tot allò que els socialistes no poden avalar. El desastre, no són unes terceres eleccions. El més trist, és el moment de descomposició de l'esquerra.
No tenim govern, i feia estona que no estàvem tan tranquils.
