Referim-nos als bonobos, semblants als ximpanzés però no iguals, que viuen a la República Democràtica del Congo; no obstant açò, res fa que els en puguem dir republicans. Segons les observacions dels investigadors, els bonobos femella rara vegada formen coalicions amb les seues amigues predilectes (els exemplars amb qui passen més temps i a qui espluguen amb més fervor). En lloc d'açò, les coalicions es formen quan una femella d'edat avançada intervé per fer costat a una companya més jove quan veu que un conflicte amb un mascle resident augmenta. La intervenció de la veterana gairebé garanteix que l'escaramussa s'acabi decantant a favor de la femella jove. Pura antropologia.
No perquè es diguin republicans i federalistes, realment ho són. Segons observacions molt recents, no hi ha manera que formin coalicions amb els teòrics aliats més pròxims (que es diuen d'esquerres i activistes pel canvi). En canvi, quan el veterà de la tribu (o del partit) intervé a favor de la companya en edat apta per assumir la secretaria general contra el company resident a Ferraz (oblidem-nos que aquest hi és per voluntat de tots els bonobos: detall sense importància per a les jerarquies), aquesta intervenció de la veterania aconsegueix que el conflicte s'inclini a favor de la femella protegida.
I per què els bonobos no formen aliances amb altres individus del seu voltant, que probablement són cosins germans seus? [Diu la bonobo fèrtil: «No podemos pactar con Podemos»]. Doncs, els científics assenyalen com a causa probable que diferents condicions ecològiques poden haver modelat aquesta divergència de comportament. La hipòtesi és que els bonobos han evolucionat en una regió amb una font d'aliments més abundant i fiable, la qual cosa implicava que podien cercar aliments amb els seus competidors sense haver d'arribar a les mans. Com més temps passaven en aquestes pastures, més s'associaven amb els seus teòrics enemics (per suposat, grans depredadors), es professaven tolerància i respectabilitat mútues que aplicaven com a mètode per repel·lir els seus assetjadors.
«No és no». D'acord. Però la tautologia no val per als bonobos. El cavall blanc de Napoleó pot acabar sent bai o negre. Tot depèn del punt de vista. Punt de vista que elabora un sistema mediàtic de comunicacions i que, a força de repetir-se, acaba sent acceptat no sols pels bonobos, sinó també pels ximpanzés i, en general, per tota la família simiesca. Ah, diuen que tot ho fan per responsabilitat: salvar la regió selvàtica de les seues pastures contra uns rebels llevantins que voldrien trencar-la. La revista «Animal Behaviour» anuncia importants novetats per als seus propers números.
