Ja no té aturador. El cor ens batega gràcia, i en poques hores tot serà una cursa frenètica: balls, romeria, campanades, gegants, qualcada, jaleo, verbena, focs artificials... tot allò que és tan nostre, que és de tots. Faci més o menys calor, amb moltes o poques alegries, recordant els qui sofreixen o amb tristesa pels qui han marxat, anirem d'un lloc a un altre, fent aturades en les cases amigues per sentir, celebrar i fer realitat les Festes.
Gairebé totes les celebracions commemoren esdeveniments lligats a la història, a la cultura, a la religió o al folklore. El cicle de la vida està format per un seguit de costums que estan sotmeses a l'evolució constant dels hàbits socials. Ho relacionem amb la tradició i el protocol, però també amb les creences pròpies. Són moments en que la comunitat, de forma conjunta, reafirma la seva identitat. Manifestacions i rituals que també sumen símbols recents. Per exemple, per uns, no poden faltar les arrels i, per d'altres, els esports o la Samba. Tot canvi està tutelat per l'administració local, però la defensa, el manteniment o l'evolució d'aquest patrimoni correspon al propi poble.
La tradició no és inamovible. Cal preservar-ne el sentit, però si volem que es mantingui i evolucioni, s'han d'estimar les creences actuals. Avorrits de qualcunes senyals, els debats de si Festes de Gràcia o la Mare de Déu ens pareixen una mica obsolets. Quotidianament, que cadascú li digui lo que vulgui.
