Pedraula (286)

Les paraules són les pedres dels escriptors. Hi ha tantes pedres a Menorca que existien moltes probabilitats que fos un escriptor menorquí el responsable d'arribar a aquesta més que evident conclusió. Unint pedra amb paraula sorgeix un nou mot amb un significat nou. PEDRAULA. Les pedres a Menorca són tan abundants que, durant milers d'anys, els seus habitants s'han vist en la necessitat d'apilar-les en parets, en encadenats, en clapers, en construccions més o menys primàries com ara ponts de bens, navetes, talaiots o taules. Menorca, degut a la seva insularitat i a la persistència dels seus habitants, també, a més de les pedres, ha sabut conservar moltes paraules. Dutes pels catalans que van acompanyar el rei Alfons el Liberal i enriquides amb anglicismes, castellanismes, arabismes, italianismes i francesismes. Aquesta riquesa comporta una doble responsabilitat. Primer, evitar que aquestes paraules antigues es perdin. Segon, esquivar el perill que aquestes paraules arcaiques es tornin residuals dins el conjunt del corpus lingüístic actiu català. Per tant, tenint en compte totes aquestes premisses, l'ofici d'escriptor s'assembla molt a l'ofici de paredador. El primer fa servir paraules. El segon fa servir pedres. Tots dos ajunten paraules o pedres i van bastint parets o escrits. Ningú no és més digne que l'altre. O són iguals de dignes tots dos. La diferència, com en tots els oficis, és l'amor que ets capaç de posar-hi. Si t'estimes l'ofici, ets un déu a la terra. Si no te l'estimes, ets un esclau sense cadenes. És igual que fabriquis joies o facis net les cases dels altres. Una sabata ben acabada té la mateixa importància que una novel·la. Després ja hi entren d'altres consideracions materials que no hi tenen res a veure. A hores d'ara, he escrit quasi tres-centes pedraules. Durant el camí he fet molts d'amics (tal vegada qualque enemic, però no és el meu estil presumir). Vas posant una paraula damunt l'altra, cercant el perfil i la manera d'encaixar-les, i la gent t'ajuda, t'observa i aporta la seva opinió crítica. És una feina infinita. I agraïda. Et sents molt acompanyat. Molt interpel·lat. Quants quilòmetres de pedra seca hi ha a Menorca? I a la resta del món? Les paraules d'un idioma no són tantes com les pedres del territori que les encabeix, però l'objectiu és el mateix. Parlar de totes les paraules del nostre idioma. Bastir una paret, un article. Acotar una tanca, un llibre. La postura del paredador és també similar al de l'escriptor. Tombat com un ullastre damunt la línia de la paret en construcció. Tombat com un arbre bandera damunt el full en blanc o damunt el teclat que dóna vida a la pantalla de l'ordinador. Capcot. La saviesa s'obté gràcies a aquesta humil posició. Capcot. Concentrat en l'exterior i amb contínua comunicació amb l'interior. Com un frare que resa, com un savi que llegeix, com un pagès que cava, com un sabater que talla la forma de la sabata. Hi ha un moment en què el paredador recupera la verticalitat bípeda humana. Contempla la paret. Llavors poden passar dues coses. Que doni per acabada la seva obra. O que, insatisfet, desfaci la paret perquè consideri que no ha quedat prou bé. Hi ha un orgull en la pràctica d'un ofici. Aquest orgull que destil·la l'amor és el que separa l'ofici de l'esclavitud. El practicant d'un ofici estima l'ofici. L'esclau estima la seva pròpia esclavitud. Acabada la paret. Acabat el llibre. Després, paret i llibre fan el seu camí, compleixen la funció per la qual han estat creats. La paret la podeu contemplar anant per Menorca caminant o amb cotxe. Podeu veure parets enfilades als penyals si navegau per la costa o parcel·lant les profunditats dels barrancs si trescau muntats damunt una bicicleta o damunt un cavall. El llibre el podreu trobar a la biblioteca o a la llibreria. Ha estat editat per l'Institut Menorquí d'Estudis dins la col·lecció Petit Format i s'ha publicat en commemoració als 75 anys de l'aparició des diari MENORCA. Un luxe. Un privilegi. La portada és obra de l'artista multimèdia i professora de la Universitat de Barcelona Tónia Coll, que també ha aportat les delicioses il·lustracions interiors. Per acabar d'arrodonir aquest llibre col·lectiu (les paraules són dels seus parlants), el dramaturg, actor i presentador de televisió Antoni Gomila ha escrit un pròleg punyent i preciós que diu coses com aquestes: «Gaudiu d'aquest recull com dels dietaris de Josep Pla, de Blai Bonet o de tants d'altres il·lustres mestres de les lletres, que fan del detall minúscul d'un fet quotidià alta literatura. Tan alta com les parets de pedra seca que configuren la fesomia que els humans han aportat a Menorca a pedrades i sense fer-li cap nafra.» Dissabte dia vint d'agost, a les vuit i mitja, el mateix autor del fenomen teatral Acorar presentarà el primer volum d'aquest recull de pedraules. Serà a Ferreries, a ses Fonts d'Enfora. Jo no m'ho perdria. De fet, jo no m'ho perdré.