Sobre imposicions lingüístiques

Hi havia una vegada un rei campetxano que un dia del llunyà 2007, en una cimera iberoamericana va borbonar al president de Veneçuela, un tal Hugo Chávez, un contundent «¿por qué no te callas?» La interrogació no tenia res de pregunta i sí d'ordre comminatòria, com podrà detectar qualsevol aprenent de Pragmàtica. Doncs, a aquest mateix rei li van escriure un discurs en ocasió d'una reunió de les vint-i-tantes «Academias» que vetlen per la normativa, l'estàndard i la unitat de l'idioma castellà. (I bé que fan, ells qui poden!). Hi ha qui atribueix l'autoria d'aquells mots a J.R. Lodares, malaguanyat lingüista autor d'assajos com «Lengua y patria» o «El porvenir del español», el qual sabia perfectament que les llengües no són simples instruments de comunicació. Així que el rei va llegir aquella perla: «Nunca la nuestra fue lengua de imposición, sino de encuentro. Nadie fue nunca obligado a hablar en castellano». El castellà, idò, degué ser adoptat en terres colonials espanyoles «por voluntad libérrima» dels pobles indígenes i gràcies a la gran obra civilitzadora que impulsà a les Indies occidentals l'Espanya de matriu castellana (la Corona d'Aragó en restà exclosa fins al segle XVIII). A alguns els molesta la referència al genocidi, que, tanmateix, queda documentat en testimonis històrics com el de Bartolomé de las Casas (però sempre diran que aquell frare exagerava...). L'eixida borbònica en el seu moment va ser prou contestada des del rigor històric. Si allò que va llegir el monarca espanyol fos cert, no hauria calgut la promulgació d'un munt de disposicions reials.

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Però d'allò han passat tres o quatre segles i, tanmateix, l'actualitat continua circulant per peatges semblants. La llei i la pràctica lingüística de l'Estat espanyol sempre han anat a favor del castellà, cosa que queda reflectida en els usos supremacistes i en la realitat d'una hegemonia incontestable. Els qui es queixen de les imposicions de Pompeu Fabra (ell qui va establir les bases d'una normativa respectuosa amb la diversitat dels parlars catalans!) s'obliden dels consells que Nebrija expressava a la reina Isabel I de Castella en la seua primera gramàtica: «Siempre la lengua fue compañera del Imperio».

No hi ha espai per esmentar les més de 500 disposicions estatals (340 en l'àmbit del comerç i consum) que afavoreixen el castellà. Però convindria analitzar-les. Fa poc, uns quants han protestat per qualque recomanació del Consell Social de la Llengua i seria bo parlar-ne amb objectivitat i bandejant prejudicis.