Fets quotidians

Vot secret

TW

En Mariano Rajoy va superar amb èxit el primer escaló de la nova legislatura. Inclús, amb més glòria de la que s'esperava, perquè el pacte amb Ciutadans per a controlar la Mesa del Congrés va comptar amb l'ajuda dels partits nacionalistes. Qui ho anava a dir!. Convergència, PNV i ERC van permetre que fos elegida Ana Pastor com a presidenta. L'especulació del vot secret i el silenci dels implicats va durar unes quantes hores. Finalment, el Partit Popular va descobrir els suports, assegurant que l'acord no té contrapartides, ni tampoc transcendència de cara a la investidura. Segur?Ç

El fet, m'ha recordat l'anècdota d'un militant d'un petit poble madrilenc. Era d'esquerres i exercia d'interventor en les primeres eleccions municipals que es van celebrar. A l'hora de l'escrutini, no sortia cap papereta a favor del partit que representava i estava molt preocupat per la pròpia evidència. Ni ell, havia votat als seus. Per sort, quasi al final del recompte, sortiren vàries paperetes amb les sigles esperades i el pobre militant infidel, respirà tranquil.

Noticias relacionadas

La Constitució del Congrés és l'exponent del que succeirà properament. La senda pareix desentelada: acord del PP i Ciutadans, suport i abstencions puntuals dels nacionalistes, i PSOE – Podem en controvèrsia continua.

El vot secret és una bona excusa per prioritzar els interessos dels partits, però els quotidians ens decantem per les ideologies que són ferms i lleials amb les persones.