L'Oriol estava exultant. Per fi havien arribat les vacances! Ell, la Laura –la seva dona- i els seus tres fills ja eren a punt per partir cap a Menorca. Ho havia preparat tot a consciència: els passatges de Vueling, una companyia de confiança –la primera en nombre d'operacions a l'aeroport del Prat- i, fins i tot, havia obtingut per internet les targes d'embarcament. No havien de tenir cap problema. La calma i el repòs a la seva illa adorada els estava esperant. Els petits es trobaven frisosos i una mica alterats, però l'Oriol era tot tranquil·litat. Poc més de mitja hora de vol, l'entrada a l'hotel i, aquell mateix vespre, soparien al Port de Ciutadella, com Déu mana.
Però en arribar a la terminal de sortides, l'Oriol i la seva família es trobaren una sorpresa. Els monitors demanaven als titulars de targes de Vueling que es dirigissin als taulells de facturació. I per això s'havia molestat ell en engegar l'ordinador; per trobar-se una cua interminable! Ho va poder comprovar personalment. Allà, tot eren nervis. Hi havia qui assegurava que el seu vol havia estat cancel·lat. Altres deien que no, que amb un poc de sort sortirien al cap de dues hores. En els mostradors, allò era el caos! L'Oriol es va trobar, també, alguns menorquins que coneixia de les seves anteriors estades a l'Illa i que pretenien tornar a ca seva després d'una setmana de vacances a la Península o de tot un dia de feina a Barcelona, mesquins! Entre tots, van decidir dirigir-se al taulell d'atenció al client de la companyia aèria, per tal de fer-hi una reclamació.
Quan més reclamaven, pitjor eren atesos i les hores anaven passant. Ja en duien deu, els nens tenien gana i cap d'ells no sabia on dormirien aquell vespre. Tot el recinte de la terminal estava impregnat d'una atmosfera d'histèria col·lectiva. Fins i tot, els treballadors de terra d'altres companyies que res no tenien a veure amb el conflicte es queixaven perquè havien sofert insults i intents d'agressió per part d'alguns viatgers, millor dit, candidats a viatjar. Finalment, cap a la mitjanit, els van dir que els havien assignat un hotel a Bellaterra, a 40 kilòmetres de distància, per passar-hi la nit. Que havien d'anar-hi pels seus propis mitjans i que l'endemà tornessin cap a les 10 del matí per si els podien ubicar en algun vol que sortís cap a Menorca. Van arribar a l'hotel a les 2.30 hores de la matinada.
Aquesta situació a l'Aeroport del Prat es perllongà durant gairebé dues setmanes. Un portaveu es limità a llegir un comunicat d'un minut, sense admetre preguntes, fins que, uns dies més tard, el màxim dirigent de Vueling fou entrevistat per la televisió pública catalana. El president de l'aerolínia comença a llevar-se les puces del damunt, atribuint els retards i les cancel·lacions de vols a la vaga dels controladors francesos, que, per cert, no havia causat tants problemes a la resta d'operadores. Finalment, va reconèixer que tal vegada havia existit una «manca de planificació» per part d'ells i que ara caldrà recuperar la confiança de tots els seus clients.
Realment, aquest és el principal repte al qual s'enfronta Vueling en aquests moments. Diversos passatgers, tant d'Espanya com de l'estranger, que han fet arribar les seves impressions en els informatius de les ràdios i les televisions, han assegurat que no tornarien a volar en cap avió d'aquesta companyia. A més, en algun moment va semblar que l'operadora llevava importància al tema, ja que els viatgers només havien hagut de retardar uns dies les seves vacances, com si aquest fos un mal menor. Que ho demanin a l'Oriol, a la seva dona i als seus fills i a tants oriols com es congregaren aquells dies a la terminal 1 del Prat. I als qui tenien previst, per exemple, enllaçar el seu hipotètic vol amb un altre trajecte transoceànic o amb la sortida d'un creuer...
En resum, tot un malson per a molta gent de tot arreu, que no hauria de repetir-se mai més. No és gens bo que ens anem acostumant a aquestes penúries hora de començar les nostres vacances. I que aquells a qui ja hem avançat els nostres doblers, en molts casos estalviats amb tanta il·lusió durant tot l'any, ens tractin com si només fóssim nombres, o paquets. El primer aeroport tot l'Estat en trànsit de passatgers no pot semblar l'aeròdrom d'una república bananera. Amb tot, hi ha qui hi posa la nota d'un pretès optimisme i que assegura que, amb la davallada de la lliura esterlina després del Brexit i havent vist tot aquest sarau aeroportuari, aquest és el millor moment per volar a la Gran Bretanya. I per fer-ho amb Vueling!
