Truja (280)

«Un poble que elegeix corruptes, impostors, lladres i traïdors, no és víctima, és còmplice.» El responsable d'aquesta frase lapidària també és autor d'un paràgraf memorable que va posar en primera línia internacional i literària Menorca o, si més no, a les seves famoses gallines de raça menorquina: «Per primera vegada des de l'expulsió del Jones hi va haver una cosa semblant a una rebel·lió. Encapçalades per tres polles negres de Menorca, les gallines es van proposar decididament frustrar els desitjos del Napoleó. El seu sistema va ser volar fins als cabirons del graner i des d'allà dalt, pondre els ous, que s'esclafaven a terra. El Napoleó va actuar ràpidament i sense contemplacions. Va ordenar suprimir les racions de les gallines i va decretar que qualsevol animal que donés un sol gra de blat a una gallina seria castigat amb la pena de mort». Tres preguntes vénen al cap després de llegir aquest fragment de «Rebel·lió a la granja» de George Orwell. Per què l'escriptor britànic, nascut a l'Índia l'any mil nou-cents-tres i mort a Londres el mil nou-cents-cinquanta, encarrega de forma simbòlica aquesta tasca coratjosa, de rebel·lia interior i posterior a la rebel·lia general, a tres gallines menorquines? Com és que George Orwell coneixia l'existència d'aquesta raça? Quines característiques morfològiques tenen aquestes gallines menorquines prou famoses internacionalment per encapçalar una revolta en una obra mestra que analitza de manera extraordinària la corrupció que engendra el poder? Els moros van introduir antigament la gallina a Menorca i també a la Península Ibèrica. Durant la dominació britànica, els anglesos es van endur exemplars de gallines menorquines a les Illes Britàniques i van millorar la raça sense destruir cap dels seus trets característics essencials. George Orwell coneixia la gallina menorquina, batejada posteriorment amb el nom de Minorca anglesa, i la prova és l'èmfasi en la redundància: tres polles negres de Menorca. Les gallines menorquines són negres i l'escriptor britànic ho recalca perquè així no en quedi cap dubte. Fixant-nos amb d'altres característiques d'aquestes aus coratjoses amb mala premsa (ser covard com una gallina o, simplement, gallina; són dites vives, internacionals i molt populars) podem ampliar els detalls de l'escena relatada per Orwell a «Rebel·lió a la granja» (traduïda també amb el títol de «La rebel·lió dels animals»). Les gallines de raça menorquina són aus inquietes, d'aspecte vigorós, de cresta senzilla i grossa, de cara vermella, desproveïda de plomissó, amb les orelletes blanques i en forma d'ametla, i barbons ben manifestats. El plomatge és de color negre verdós brillant i ben atapeït. Els tarsos, sense plomes, i els dits són de color negre o pissarra fosc. El pes mitjà de les gallines adultes és de dos mil nou-cents-quaranta-cinc grams. El color dels ous és blanc i el seu pes mitjà supera quasi sempre els seixanta grams. A partir d'ara ja ho sabem. Coneixem amb exactitud les tonalitats del plomatge de les tres polles negres, sabem una mica més del seu caràcter i també estem al corrent de la coloració dels ous que ponien i, per tant, podem veure amb claredat els colors barrejats amb les estelles clares quan els deixaven caure des dels cabirons del graner. Milloren aquestes dades aportades el paràgraf esmentat de la novel·la? No. Són una simple curiositat, com ara ho són les postil·les a la novel·la «El nom de la rosa» que va publicar Umberto Eco per explicar l'enorme èxit internacional de la primera obra purament literària del semiòleg italià. No hem d'oblidar que l'obra més coneguda de l'escriptor britànic que va escriure «Homenatge a Catalunya» és una sàtira política amb una base històrica concreta (l'estalinisme) i amb un objectiu crític global i intemporal (els totalitarismes). Les obres magistrals deuen la seva vigència i universalitat a la creació d'una estructura sòlida i a la vegada flexible que s'adapten a les situacions futures com s'havien adaptat a les situacions del passat. «Rebel·lió a la granja» critica l'estalinisme. L'estalinisme ja no existeix. L'obra ha perdut vigència? No. La novel·la protagonitzada per animals de George Orwell pot traslladar la seva vigència perfectament al nostre present. Espanya va patir una dictadura que va durar quaranta anys. Hi va haver una rebel·lió -serem piadosos amb el qualificatiu- que va acabar amb el totalitarisme franquista i va instaurar una monarquia parlamentària. A diferència de la novel·la «Rebel·lió a la granja», a Espanya els oprimits van perdonar els opressors i van viure feliços i van menjar anissos. A vegades s'acusa la ficció de ser massa ensucrada. La realitat més dura i amarga també ho pot ser. Passats quasi quaranta anys de la desaparició de la dictadura encara hi ha qualcú que es cregui aquesta versió edulcorada que ens han venut a l'hora d'explicar la transició espanyola? Dins la ficció es viu millor que dins la crua realitat. En el món de la ficció pots convidar a dinar una truja i aconseguir que es comporti com un gentleman. En el món real, si convides una truja a menjar ficarà les potes dins el plat i es fotrà tots els anissos. Truja. Femella del porc destinada a criar; castellà cerda, puerca.