TW

Aquest mes és un mes efervescent. Sant Joan, declaració de la renda, inici de l'estiu. Esdeveniments feliços per a les classes mitjanes i per les classes populars. Començament de les festes patronals de Menorca, devolució d'una bona part dels impostos pagats a hisenda (quan s'aconseguirà que el càlcul previst sigui cabal?), vacances amb l'arribada definitiva i continuada del bon temps. Tal vegada per açò, els comportaments es comencen a relaxar i cometem errors. És una relaxació continental, planetària. Als Estats Units, per exemple, l'encarregat dels himnes s'equivoca i posa el de Xile en tost de posar el de la diminuta República d'Uruguai. L'error es repeteix en el mateix flanc de la megafonia a la Copa Amèrica Centenari que se celebra a les principals ciutats de Nord-amèrica. Mentre sona l'himne de Xile es cola la veu de Pitbull. Són anècdotes que no provoquen cap conflicte internacional perquè els ciutadans dels països normals saben diferenciar esport i política o no en volen fer cap ús demagògic que afavoreixi interessos puntuals. Un portal de viatges digital internacional tria les deu millors platges d'Espanya i hi inclou, entre aquestes afortunades, Trebalúger. Comet l'error d'adjudicar-la a Ferreries en tost de fer-ho al seu propietari simbòlic i territorial: Es Migjorn Gran. El torrent fa de mitgera entre els dos municipis i és més fàcil arribar a aquesta preciosa platja del sud des de Ferreries, ja sigui per terra o per mar. I és que agafar el caiac de la cova de Cala Galdana, deixar enrere la platja urbanitzada (per cert, elegida com una de les millors vint platges amb bandera blava d'Espanya), passar davant na Foradada, entrar surant dins les coves càrstiques, admirar les escales dels contrabandistes picades a la roca, albirar l'entrada verdenca de Trebalúger, treure l'embarcació de l'aigua, arrossegar-la per l'arena, entrar de nou dins l'aigua tèrbola i tèbia i remuntar el torrent a rem tot seguint la línia imaginària i aquàtica de la frontera…, et fa sentir l'estiu a la pell i et dóna la falsa sensació d'anar en la mateixa nau del capità Marlow, en el riu Congo, a la recerca del senyor Kurtz, els protagonistes de la novel·la de Joseph Conrad «En el cor de les tenebres». Observats des de les dues bandes del riu, els protagonistes de la narració saben que qualsevol error pot ser fatal. I açò passa en la vida ficcional i en la vida real on, l'activitat colonial, o les seves regastalles, continuen sent «la més vil lluita pel pillatge que mai hagi desfigurat la història de la consciència humana». Paraules de l'escriptor polonès que ara novel·laria els trànsits per les fronteres orientals europees i els naufragis de les pasteres i de les embarcacions precàries engolides per la Mediterrània, autèntic cementiri d'aquesta ignomínia, d'aquesta consciència humana descrostada pels interessos particulars dels poderosos d'Occident. En la quotidiana realitat dels immigrants fugits la majoria de la guerra de Síria, qualsevol error pot ser fatal. En la nostra confortable vida occidental els errors només els paguen els esclaus de l'IRPF. Aquest feliç mes de juny s'ha sabut, gràcies a «Eldiario.es», que dos infants i dos cosins del rei d'Espanya van regularitzar quatre milions d'euros amb l'amnistia fiscal. Què són, quatre milions d'euros? Una bagatel·la, regastalles. Donar exemple! Què és, açò? L'exemplaritat els donen els títols nobiliaris. No el comportament ni l'activitat quotidiana de les persones. Aquest mes de solstici estival ens hem assabentat que les darreres declaracions de la renda de Leo Messi van sortir a retornar. Vuit mil euros. Una bagatel·la. Regastalles. La justificació del jugador del Barça ha estat exemplar i ha seguit l'estàndard de les vedets, un estàndard institucionalitzat per Cristina de Borbó. Els temes econòmics familiars els duia el papà (en el cas de Cristina, el marit) i la meva confiança era absoluta. Messi, que n'ets de bo. Dins un camp de futbol i dins la sala d'un jutjat. La meva confiança també hauria estat absoluta! Guanya milions i milions d'euros i la declaració de la renda et surti a retornar! Vuit mil euros! La meva confiança en el pare de Leo Messi també hauria estat absoluta, total! He pensat açò perquè aquest dilluns dia tretze a les 09,45 m'he citat amb un tècnic de l'agència tributària espanyola del passeig Josep Carner de Barcelona per fer la declaració de la renda familiar. Boig, dendelet, analfabet de l'economia i del frau. Et grates la butxaca i contactes amb el pare de Leo Messi i et seran retornats la totalitat dels impostos familiars pagats al llarg de tot l'any! I és que el món es divideix entre els qui en saben i els quin no en saben. O, dit d'una altra manera, entre aquells que els errors els hi són perdonats i entre aquells que paguen amb escreix pels seus errors perdonables. A més de la celebració de la magna festa de Sant Joan, de les devolucions majoritàries de renda, de l'arribada de l'estiu i del bon temps també se celebraran aquest mes de juny eleccions generals. El repte que se'ns proposa és punxegut. Triar entre aquells que sabran administrar millor les regastalles que els poderosos del nostre país deixen damunt la taula. Tenim poc menys de quinze dies per trencar-nos el cap. A Menorca, regastalles significa residus; en castellà sobras. La paraula prové de requestalles, modificat per influència analògica de gastar.