Maria Camps25/05/16 0:00
TW

Acabo d'escoltar la veu d'una infermera voluntària al camp de refugiats d'Idomeni relatant, esfereïda i desesperada, l' «assassinat» tolerat per Europa de persones que fugen de la guerra i que són gasejades sense miraments per la policia Macedònia, ocupada en deturar l'entrada de persones per la seva frontera i aliena al patiment i la ignomínia de milers d'éssers humans, entre ells molts infants i majors, foragitats per la guerra i la barbàrie. Un testimoni que és un plor llençat al vent, un crit contra el mur de la invisibilitat, absolutament colpidor, fins a la llàgrima! 

Noticias relacionadas
Maria Camps

Respectar sa marina

Más noticias relacionadas

Mentre, la vella Europa observa, immune, la desgràcia aliena, es tapa les orelles i la boca i fins i tot transforma la seva entranya tot derivant socialment cap a postures neofeixistes i xenòfobes. I no passa res! Serveixi de termòmetre el resultat electoral a Àustria, on un 49,7 % de l'electorat ha estalonat l'ultradretà Norbert Hofer, desbancat per la mínima per l'ecologista Van der Bellen. Preocupant, i molt!, aquest ascens del populisme extremista al cor mateix d'Europa, un fet que, sense un canvi de rumb en les polítiques europees, pot extendre's com una bassa d'oli… 

Enmig d'aquest escenari, les veus dels desamparats clamen al buit més absolut i a nosaltres, encara, no se'ns cau la cara de vergonya davant de tanta indignitat.