Cli (273)

Hauria pogut servir com a inspiració a l'hora d'escriure el guió de la famosa i retransmesa pel·lícula fins a l'infinit «Que bonic que és viure» del director Frank Capra. Refrescaré la memòria cinematogràfica. Un petit i honrat banquer (James Stewart) d'una diminuta ciutat nord-americana, veu com l'empresa d'emprèstits que dirigeix està a punt de fer fallida per culpa d'un error d'un dels socis que és aprofitat maliciosament pel cacic local (Lionel Barrymore) que veu una oportunitat per enriquir-se i acabar de forma definitiva amb la competència. Hi apareixen àngels, un intent de suïcidi i la poderosa tesi de la pel·lícula que la converteix en una obra mestra del cinema clàssic: com hauria estat el món si el protagonista, que ha intentat suïcidar-se, no hagués nascut. Es pot veure una vegada rere l'altra i, el regust final que deixa, és refrescant i optimista: que polit que és viure! I és veritat. Que polit que és viure si aconseguim refer-nos dels entrebancs maliciosos que ens proposa l'existència i que ens converteixen en persones més fortes si tenim la constància, la força i la sort de superar-los. Ara, desfeu-vos del tel esperançat i positiu de la pel·lícula. Un petit i honrat banquer (Àngel Ruiz i Pablo) d'una diminuta ciutat espanyola (Ciutadella), és acusat de desfalcament bancari i no troba el recolzament de les elits locals que el deixen abandonat a la seva solitària sort. Un altre punt en comú amb la pel·lícula de Frank Capra, a més dels components màgics, místics i religiosos, és l'amor incondicional i a prova de totes les vicissituds de la família. En el cas de la pel·lícula, la fidel esposa i els fills. En el cas de l'escriptor menorquí, una esposa tenaç i religiosa i els dotze fills dels catorze que va tenir (dos van morir)! L'any passat es va celebrar el 150è aniversari del naixement de l'escriptor Àngel Ruiz i Pablo (Es Castell 1865 - Barcelona 1927) i el Consell insular de Menorca, a través del seu Institut Menorquí d'Estudis, ha anat reeditant diverses obres de l'autor o relacionades amb la seva admirable i soferta figura. Una, a Petit Format, va ser «Memorias de un perro». L'altra, a la mateixa col·lecció, «El pare», obra del seu fill major Josep Maria Ruiz Manent (Ciutadella 1892 - Madrid 1951). Les dues obres es complementen. La primera, narra, a través de la veu del ca de la família, l'entorn de Barcelona on va tenir la sort de viure durant uns anys el simpàtic animal. D'aquesta manera dual, tenim dos punts de vista molt interessants que s'estalonen l'un a l'altre. No m'estic referint al punt de vista del sofert canet, sinó a la doble perspectiva aportada pel pare i pel primogènit. La primera cosa que crida poderosament l'atenció és la demostració fefaent de qui és l'escriptor i de qui és l'advocat i periodista. «Memorias de un perro» és una obra breu d'alçada literària i, «El pare», és un excel·lent document emotiu. El que resulta interessant d'aquesta obra menor és la descripció de la Ciutadella de l'època, el retrat d'un fet històric dolorós (personal i col·lectiu), el paral·lelisme creat entre el pare i la Passió de Crist, la imatge visual del vent (poderós, juganer i destructiu a l'Illa; quasi sense alè a la ciutat) i la caracterització dels dos personatges principals: el pare i la mare de l'escriptor. El primer és presentat com una persona noble, recta, esforçada, pacient i sensible («El pare tenia el cap cli sobre els cabells de la mare, i passava plorant.») i, la segona, com el tronc d'aparença fràgil que aguanta el ric i multitudinari arbre familiar. Dues vegades, Josep Maria ressalta, amb metàfores precises i encertades, la dignitat silenciosa de Catalina Manent i Victori. «La mare passava erecta com un fall, segura, confiada i parlava» o, més endavant, «I plorant, estava erta com un fus, mirant la pollada d'onze fills». Sabem què és un fus, però què és un fall? Un fall (dialectalment fai) és un salt d'aigua; castellà cascada. Prop de Barcelona hi ha el santuari de Sant Miquel del Fai que té una preciós salt natural d'aigua. I cli, què significa cli? Cli prové del llatí clïne i que agafà en català el significat d'inclinat. La seqüència narrada és la següent: Àngel Ruiz i Pablo és el gerent de la delegació a Ciutadella del Banc de Maó quan es produeix el crac bancari de l'any 1911 i és imputat a la causa judicial que la crisi ha provocat a tot Menorca; abandona la feina i l'Illa i es trasllada amb la nombrosa família a Barcelona; a la ciutat pateixen privacions (una escena dramàtica i ben resolta és la venda d'un llibre relligat de pell per aconseguir aliments); es produeix la detenció i el posterior empresonament; és transportat a Menorca emmanillat i viatja a la coberta del vaixell com el més vulgar delinqüent; la família pateix l'escarni popular i la defecció d'amics i autoritats; és exculpat de tota responsabilitat o de qualsevol acció punible; mor uns anys després rodejat de la mare i de tots els fills. «Arribant a casa, quan pensava trobar la mare i els germans cap cli, em sortiren gojosos a rebrem». El cap cli o el cap erecte com un fall; aquí hi ha la clau de la novel·leta, la lliçó moral de la història familiar d'Àngel Ruiz i Pablo.