Per fi, els maonesos vam poder gaudir de la foto del colós, l'arribada del buc més gran. Es feia desitjar, com si la seva pròpia estela dugués impresa l'ànsia de les companyies prominents, l'orgull d'acollir el més gros o l'ambició d'adjudicar-se el fet.
Pensem avantatges: Les escales en una ciutat suposen la possibilitat de que els passatgers tornin per passar unes vacacions. Es tracta d'un turisme que es distribueix de forma regular, entre abril i octubre, menys estacional que el de sol i platja. La caixa, creiem, sona sobretot pels touroperadors, autoritats portuàries i armadors.
La realitat és que un nombre elevat marxen d'excursió, i que les activitats dels passatgers desembarcats –un 50 per cent- no són gaire diverses. Un vist i no vist: Passeig de dues hores pel centre, visita al mercat ambulant del port i el Mercat del Claustre. De les possibilitats culturals, la més atractiva resulta ser l'església i l'orgue de Santa María. El Museu de Menorca, en canvi, només és guaitat pel 2 per cent. El que més dol, de l'estudi que coneixem realitzat fa uns anys per l'Ajuntament de Maó i l'IME, és que un 81 per cent declara haver rebut algun tipus d'informació sobre Maó i Menorca en el creuer, un full del tot insuficient. No es detecta, en absolut, que vagin a la recerca de productes típics, com el formatge, la sobrassada, el gin o les avarques.
Un tot inclòs que apareix embolicat d'un halo mitològic. La mida, mite o realitat? Simple quimera? Harmonia?
